Loading...
Buscar

Fer-se una prova

Fer-se una prova

Les proves mèdiques us les pot demanar el personal mèdic de qualsevol nivell assistencial per definir el diagnòstic o prescriure un tractament.

Per això, us farà una petició i caldrà que demaneu cita prèvia per realitzar-la. Segons la prova caldrà que feu una preparació prèvia, però el personal sanitari us n’informarà en cada moment.

Les proves complementàries que es porten a terme als hospitals de la  Corporació les trobareu descrites a continuació.

Proves

Proves radiològiques

Què és?

És una radiografia d’alta definició de la mama en què s’utilitzen raigs X a dosis molt baixes.

Per a què serveix?

Per diagnosticar un càncer de mama de forma precoç i per estudiar lesions a la mama de nova aparició.

Com es fa?

Habitualment, la mamografia es fa dempeus. Es col·loca la mama en una safata i es comprimeix perquè adquireixi una forma adient perquè la màquina prengui les millors imatges. A cada una de les mames es fan dues projeccions des de dos angles diferents.

Preparació

No és necessària preparació inicial.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És un examen radiològic de les vies urinàries.

Per a què serveix?

Per examinar els ronyons, la bufeta i els conductes que transporten l’orina des dels ronyons fins a la bufeta (urèters). Aquest estudi permet al personal mèdic observar la mida i la forma d’aquestes estructures i diagnosticar trastorns que puguin afectar les vies urinàries, com càlculs renals, càlculs a la bufeta, engrandiment de la pròstata, quists renals o tumors a les vies urinàries.

Com es fa?

Es fa a la sala de radiologia i cal estar estirat. Perquè l’aparell pugui agafar bé les imatges cal que estigueu immòbils. Per poder veure millor els conductes urinaris i poder avaluar si estan funcionant correctament és necessari fer servir un contrast, que és un líquid que s’injecta al pacient.

Preparació

Per a les proves en què cal administrar contrast, és millor estar en dejú sis hores abans. Però, el vostre metge o metgessa us especificarà en detall que cal fer.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una exploració radiològica del tracte gastrointestinal superior que inclou la faringe, l’esòfag, l’estómac i el duodè TEGD (primera part de l’intestí prim).

Per a què serveix?

Serveix per avaluar l’existència de malalties com ara úlceres, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris, alteracions del moviment, hèrnies, obstruccions i fístules.

Com es fa?

Us heu de situar sobre la taula d’estudi i beure el líquid de contrast que, generalment, és de bari; en alguns casos, també us poden fer ingerir un preparat de bicarbonat de sodi per millorar la qualitat de les imatges.

Us indicaran diferents posicions, que poden ser dempeus o ajaguts a la taula i que estigueu immòbils durant la captació de les imatges per evitar que quedin borroses.

La durada de la prova acostuma a ser d’entre 15-20 minuts si s’explora el tracte superior; si us fan un estudi intestinal complet, l’exploració se sol allargar fins a 2 hores, aproximadament.

Preparació

Heu d’estar en dejú i sense fumar des de 6 hores abans de l’exploració.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

Aquesta prova avalua el tracte gastrointestinal inferior, és a dir, el còlon, també anomenat intestí gros; de vegades, però, pot incloure un segment del tram final de l’intestí prim.

En què consisteix?

És un estudi ecogràfic de la pròstata a través d’una sonda introduïda en el recte, i l’obtenció, mitjançant punció amb agulla, de cèl·lules prostàtiques que seran analitzades.

Com es fa?

El pacient s’estira de costat amb les cames flexionades, i amb una sonda introduïda pel recte s’estudia la pròstata. S’anestesia localment la zona per disminuir les molèsties. Amb una agulla introduïda a través de la sonda, es realitzen vàries puncions per obtenir mostres de la pròstata, que posteriorment s’analitzaran. Una vegada finalitzada la prova, el pacient orina en una ampolla per valorar el color.

La prova dura una mitjana de 40 minuts. 

Preparació

  • Comuniqueu qualsevol alteració de la coagulació, o si esteu en tractament amb fàrmacs que alterin la coagulació (aspirina, sintrom, heparina…). Prèviament se us haurà realitzat una analítica de proves de coagulació.
  • Compliu el tractament antibiòtic tal com us indiqui el personal mèdic.
  • Netegeu l’àrea rectal amb ènema de neteja Micralax, dues hores abans de la prova.
  • Evitar orinar dues hores abans de la prova.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una prova mèdica que fa servir ultrasons d’alta freqüència per observar òrgans i estructures a l’interior del cos. És una prova còmoda per al pacient, innòcua i indolora.

Per a què serveix?

Els professionals la fan servir per observar en temps real els moviments dels teixits, els òrgans interns, la sang circulant o els moviments dels intestins. Permet diagnosticar un ampli ventall de situacions. La més coneguda és per al seguiment de l’embaràs, però la fan servir totes les especialitats mèdiques.

Com es fa?

El pacient està estirat i la zona del cos que es vol explorar, sobre la seva pell, el metge o metgessa desplaça una sonda impregnada d’un gel que facilita el moviment. Aquesta sonda emet i recull ultrasons que reboten en els òrgans. Aquests ultrasons són els que es tradueixen en imatges en temps real que es veuen a la pantalla de l’aparell.

Preparació

Depèn del tipus d’ecografia. La majoria d’ecografies no requereixen preparació. Però, les ecografies abdominals requereixen dejú de 6 hores i les ecografies renovesicals cal beure aigua i aguantar les ganes d’orinar. En tot cas, el cos mèdic us indicarà detalladament  què cal fer en cada cas.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una prova de diagnòstic per imatge que fa servir un equip especial de raig X per obtenir imatges del cos des de diferents angles. És ràpida, no invasiva, molt precisa i efectiva.

Per a què serveix?

És especialment útil perquè mostra molt clarament diferents tipus de teixits –pulmons, ossos, teixits tous i vasos sanguinis. Permet diagnosticar problemes com ara malalties cardiovasculars, infeccions, traumatismes, trastorns musculoesquelètics i càncer, així com fer-ne un seguiment i planificar el tipus de tractament mèdic o quirúrgic i la seva resposta.

Com es fa?

El personal d’infermeria o el personal tècnic fa estirar el pacient a la taula del TAC. Quan comença la prova, la taula es va desplaçant lentament per l’interior de l’aparell. De vegades, per poder veure millor certes parts del cos és necessari fer servir un contrast. És un líquid que s’administra al pacient per via oral, injectat o per ènema, depenent del tipus de prova. El personal sanitari informarà el pacient i farà signar-li un document de consentiment informat.

Preparació

Si per a la vostra prova no cal contrast, no és necessari que feu cap preparació. Per a les proves en què cal administrar contrast, és millor estar en dejú sis hores abans. Ara bé, no deixeu de prendre aigua perquè cal estar ben hidratats. Hi ha algunes proves de TC molt específiques que impliquen altres intervencions i que, per tant, tenen altres requeriments. El vostre metge o metgessa us ho ha d’explicar amb detall.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una prova que serveix per visualitzar amb detall estructures internes del nostre cos.

Per a què serveix?

Per aconseguir imatges anatòmiques o funcionals del cos humà que han d’ajudar a fer un diagnòstic o valorar l’estat de salut d’un pacient. S’utilitza per a una gran varietat d’afeccions, des de ruptures de lligaments fins a tumors. Són molt útils per explorar el cervell i la medul·la.

Com es fa?

Personal d’infermeria o tècnic us ajudarà a col·locar-vos en la taula mòbil que s’introdueix a l’interior de l’equip. Perquè l’aparell pugui agafar bé les imatges cal que estigueu immòbils. Fins que en sortiu, els professionals que us atenen parlaran amb vosaltres i us controlaran.

De vegades, per poder veure millor algunes parts del cos pot ser necessari administrar un contrast per via intravenosa al braç o la mà.

Preparació

No és necessària cap preparació especial en la majoria dels casos. En cas que calgui administrar contrast, consulteu amb el vostre metge o metgessa la conveniència o no d’estar en dejú.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És la prova diagnòstica més àmpliament utilitzada. Es fan servir raigs X per obtenir imatges del cos en format digital o pel·lícula.

Per a què serveix?

Per examinar estructures denses com els ossos o teixits com els pulmons.

Com es fa?

El pacient se situa entre el tub de raigs X i el detector. Es pot posar estirat o dret. Ha d’anar sense roba (al servei de radiologia us facilitaran una bata) ni objectes metàl·lics. La radiografia es fa en mil·lèsimes de segon. Us avisaran perquè estigueu completament quiets i/o perquè no respireu.

Preparació

No cal cap preparació especial.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Proves de consultes externes

Què és?

És una prova que permet registrar la pressió arterial durant un període de temps. Això vol dir que se li col·locarà un aparell portàtil de mesura automàtica de la pressió arterial.

Per a què serveix?

És una prova molt útil per detectar i realitzar el seguiment dels pacients hipertensos que presenten un diagnòstic dubtós o un seguiment complicat. També s’utilitza en Cardiologia perquè permet estudiar les caigudes brusques de tensió que poden ocasionar síncopes de repetició.

Com es fa?

Es programa l’aparell de manera que, cada 20 minuts durant el dia, i cada 30 minuts durant la nit, es mesura la pressió arterial del pacient. El maneguet s’infla i es desinfla automàticament. De vegades l’aparell repeteix la lectura pocs minuts després per verificar les dades. Donat que en 24 hores es tindran més de 50 lectures, el personal mèdic tindrà prou informació per considerar el tractament a prescriure.

Recomanacions:

  • Durant la prova procureu no moure excessivament el braç on es col·loqui el maneguet.
  • En el moment en què s’iniciï la lectura de la pressió arterial (ho notareu perquè el maneguet s’infla) relaxeu totalment el braç i poseu-lo en posició normal estirat al costat del cos.
  • Si esteu realitzant una activitat física (caminar, netejar la casa, etc.) atureu-vos i deixeu el braç relaxat.
  • El dia de la prova eviteu realitzar exercicis importants com esports, córrer, treballs físics (càrrega i descàrrega). No obstant això procureu realitzar les vostres activitats quotidianes. Si esteu tot el dia asseguts o descansant al llit, les pressions arterials no seran representatives de la vostra activitat quotidiana.
  • No mogueu el maneguet durant les 24 hores. Si es desplaça no detectarà correctament la vostra pressió arterial.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És un dispositiu electrònic petit que registra i emmagatzema l’activitat del cor durant almenys 24 hores.

Per a què serveix?

És una prova que habitualment l’utilitza la unitat de Cardiologia per determinar si hi ha algun problema cardíac després que el pacient presenti algunes alteracions de salut.

Com es fa?

Aquesta prova és indolora i no invasiva. Consisteix a posar uns elèctrodes al pit i a l’abdomen del pacient que es connecten a un monitor que permet mesurar l’activitat del cor. Aquest aparell es pot portar amb facilitat a la butxaca dels pantalons o a la de la jaqueta. Cal que el pacient realitzi les activitats quotidianes amb normalitat, a excepció d’una dutxa completa, ja que el dispositiu no es pot mullar. Cal portar aquest dispositiu fins i tot per dormir.

Recomanacions:

  • Portar roba còmoda i ample. Les dones evitar sostenidors.
  • No portar joies al coll.
  • El dia de la prova evitar posar-se crema hidratant a la part del tòrax.
  • Durant la prova no manipular els cables ni l’aparell.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Que és?

L’espirometria és una prova diagnòstica no invasiva que permet valorar de forma objectiva, senzilla, ràpida i segura el funcionament pulmonar.

Per a què serveix?

Permet conèixer l’estat dels pulmons del pacient mesurant l’aire que és capaç d’inspirar i expirar.

Com es fa?

Es fa amb un espiròmetre. El pacient ha de seure al davant de l’aparell amb les cames sense creuar. Se li col·loquen unes pinces al nas i se li demana que s’introdueixi un broquet a la boca. Un cop preparat, el pacient ha d’omplir d’aire els pulmons al màxim i ha de bufar ben fort i sense parar fins que buidi els pulmons. A continuació, ha d’inspirar amb màxim esforç per disposar de les dades inspiratòries.

Aquestes maniobres es van repetint fins a aconseguir-ne tres de correctes. Normalment la prova dura 10 minuts.

Recomanacions:

  • No podreu fumar les 24 hores anteriors a la prova.
  • No menjar o beure de forma abundant ni prendre estimulants (cafè, te…) en les 2-3 hores anteriors a realitzar la prova.
  • No realitzar exercici intens en l’hora anterior.
  • Porteu roba còmoda.
  • Si és possible, no prengueu:
  • En les 6 hores prèvies a la prova, broncodilatadores de curta durada (Salbutamol, Ventolin, Terbasmin, Atrovent…).
  • En les 12 a 24 hores prèvies, broncodilatadores d’acció més prolongada (Spriva, Serevent, Oxis…).
  • Teofil·lines en les 24-48 hores anteriors.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

L’audiometria és una proba que avalua el funcionament del sistema auditiu

Per què serveix?

Permet avaluar la capacitat auditiva d’una persona i determinar la fase del procés d’audició que està alterada.

Com es fa?

El pacient ha de  situar-se assegut dins d’una cabina insonoritzada. Se li col·loquen audiòfons a les oïdes i es proven diferents tons a diferents intensitats a cada oïda per separat, anul·lant un d’ells. El pacient ha d’indicar amb el moviment de la mà que pot sentir cada so.

El professional se situa fora de la cabina insonoritzada i no ha de mostrar cap gest que pugui  indicar al pacient quan s’estan emetent els sons o si s’està variant la seva intensitat. Els sons s’emeten por qualsevol oïda sense advertir al pacient.

Preparació

No cal cap preparació especial.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

L’electrocardiograma (EKG o ECG) és una prova diagnòstica que avalua el ritme i la funció cardíaca a través d’un registre de l’activitat elèctrica del cor.

Per què serveix?

Estudia qualsevol dany al cor, la freqüència amb què batega, els efectes dels dispositius implantats (marcapassos) i de medicaments administrats i la mida i la posició de les càmeres cardíaques. També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.

Com es fa?

El pacient s’estira i se li col·loquen uns elèctrodes als turmells, canells i pit que recull el registre de l’activitat cardíaca. Una vegada iniciada la prova cal mantenir-se molt quiet.

Preparació:

No cal cap preparació especial.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una prova que s’utilitza per diagnosticar la disfunció muscular o nerviosa.

Per a què serveix?

Ajuda a  diagnosticar amb precisió malalties neuromusculars congènites o adquirides, i permet classificar-les segons la seva intensitat i origen.

Com es fa?

La prova consisteix essencialment a registrar mitjançant elèctrodes especials els corrents elèctrics que es formen en els nervis i músculs en produir-se contraccions. Es col·loquen uns sensors en forma d’agulles molt fines que travessen la pell fins a arribar al múscul. Per algunes persones pot ser dolorós.

Una vegada col·locats els elèctrodes, el pacient ha de contraure o moure el múscul que indiqui el personal sanitari i es registrarà l’activitat elèctrica. Posteriorment els elèctrodes faran descàrregues elèctriques i provocaran contraccions musculars.

Recomanacions:

  • Evitar exercici físic els cinc dies previs.
  • El dia de la prova no posar-se cremes ni locions a la zona del cos que s’hagi d’estudiar.
  • Determinats medicaments com els antiagregants o anticoagulants poden augmentar el risc de sagnat a causa de les punxades amb les petites agulles dels elèctrodes. Si preneu algun d’aquests medicaments, informeu-ne el personal mèdic.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

Les proves cutànies d’al·lèrgia o prick test es realitzen sobre la pell per identificar la substància que pot desencadenar una reacció al·lèrgica en el pacient.

Per a què serveix?

Permet estudiar una possible al·lèrgia a fàrmacs (antibiòtics, anestèsics…), a pòl·lens, a epitelis de gat i de gos, a àcars, a fongs, a aliments animals i vegetals, al làtex, a insectes, a teixits (cotó), i a altres moltes substàncies. Aquestes proves no diagnostiquen una al·lèrgia; només si són positives i s’acompanyen d’uns símptomes compatibles amb al·lèrgia, ajuda a fer el diagnòstic.

Com es fa?

Existeixen dos tipus de proves:

  • Proves intraepidèrmiques (o  prick test): es col·loca una gota d’una substància sobre la pell i  suaument es punxa a través d’ella amb una llanceta petita.
  • Proves intradèrmiques: s’injecta una quantitat molt petita de la substància diluïda a la capa més superficial de la pell. Si el pacient està “sensibilitzat”, es provocarà una reacció local amb picor, envermelliment, inflor…

Preparació

  • No podeu prendre antihistamínics (poden estar en medicaments per a la tos o pels mocs) ni corticoides durant les tres setmanes prèvies a la realització de la prova.
  • Si preneu alguna medicació nova cal consultar-ho amb el personal mèdic.
  • No us podreu fer les proves si teniu febre.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és i per a què serveix?

És un test senzill que es realitza per diagnosticar la infecció gastroduodenal pel bacteri Helicobacter pylori. És l’agent causal més important de gastritis cròniques, úlcera duodenal i úlcera gàstrica.

Com es fa?

Consisteix a prendre una dosis determinada d’urea en forma de càpsula i, després d’un temps concret, mesurar la urea que s’exhala a l’alè. La quantitat d’urea exhalada depèn directament de la presència del bacteri a l’estómac.

La prova té una durada aproximada d’uns 30 minuts i no és recomanable realitzar-la en dones embarassades o que estiguin alletant.

Preparació

  • Estigueu en dejú durant 8 hores. Durant el dejú no es pot beure aigua.
  • No us renteu les dents.
  • No fumeu.
  • No prengueu inhibidors de la bomba de protons (els coneguts com a protectors d’estómac) en els últims 15 dies a la realització de la prova.
  • No prengueu antibiòtics en les 4 setmanes prèvies a la realització de la prova.
  • No prengueu sals de bismut, ja que es podria alterar el resultat.
  • Informi el metge en cas d’intolerància a la lactosa i/o gastrectomia.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és i per a què serveix?

És una prova diagnòstica que permet diagnosticar de manera ràpida, senzilla, immediata i no invasiva la intolerància a diferents hidrats de carboni i al sobre creixement bacterià.

Com es fa?

Bufant  en un petit aparell que analitza l’hidrogen del nostre alè. Es pren una primera mesura basal i després de l’administració de l’hidrat de carboni es fan mesures cada 15 a 30 minuts durant un període de 3 hores.

Preparació

  • No podeu ingerir el dia previ a la prova cap mena de fibra, verdures o vegetals que augmentin la concentració d’aire espirat ni que retardin el ritme de buidament digestiu.
  • Haureu d’anar a la prova en dejú de 6 hores. Durant aquest període, podreu ingerir aigua.
  • No podreu fumar, realitzar exercici físic mitja hora abans o durant la prova.
  • No prendre antibiòtics durant vint-i-un dies previs a la prova ni tenir diarrees importants, ja que es podrien veure alterats els resultats.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

És una prova per determinar el flux d’orina d’una persona (volum per segon).

Per a què serveix?

Permet valorar la durada de la micció i la quantitat de flux intermitent.

Com es fa?

És una prova ambulatòria que dura entre 5 i 10 minuts i consisteix a orinar en un recipient que mesura la quantitat i la velocitat de l’orina. És una prova molt senzilla en la que s’utilitza un vàter portàtil que es troba connectat a un ordinador. La informació que registra el dispositiu es tradueix en una gràfica que valora l’uròleg.

Preparació  

Una hora abans de la prova, heu de començar a beure un litre d’aigua i no orinar. Si no heu pogut aguantar l’orina, cal que ho comenteu a la consulta.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Sala d'endoscòpies

Què és?

És una exploració per visualitzar el còlon i el recte.

Què és?

És una exploració per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el duodè.

Què és?

És una tècnica diagnòstica que permet visualitzar l’interior del recte.

Per a què serveix?

La prova permet diagnosticar amb precisió lesions tumorals benignes i malignes, que provoquen rectorràgies, fissures, hemorroides o extreure mostres de teixit per analitzar-les.

Com es fa?

El pacient es mantindrà estirat i sota sedació. Es realitza mitjançant el rectoscopi, un tub flexible amb una petita càmera que s’introdueix en el recte a través l’anus. Així el personal mèdic pot veure les imatges a través d’un monitor.

Preparació:

  • Dos dies abans de l’exploració no mengeu fruita, verdura ni amanida de cap mena.
  • Abans de la prova podeu fer un àpat lleuger.
  • És necessari posar-se dos ènemes Casen de 250 ml al domicili abans de la prova.

Si la prova és al matí (entre les 8 h i les 15 h):

  • El primer ènema us l’heu de posar la nit abans de la prova.
  • El segon ènema us l’heu de posar el mateix dia de la prova, dues hores abans.

Si la prova és a la tarda (entre les 15 h i les 20 h):

  • El primer ènema us l’heu de posar la nit abans de la prova.
  • El segon ènema us l’heu de posar el mateix dia de la prova, dues hores abans. 

Altres recomanacions: 

  • Si esteu en tractament per qualsevol altra malaltia, el dia de l’exploració pregueu-vos la medicació habitual.
  • Si teniu una patologia cardíaca o esteu en tractament amb Sintrom o amb antiagregants, heu d’avisar al vostre metge o metgessa de capçalera per prendre les mesures terapèutiques necessàries.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Què és?

 És un examen per visualitzar les vies aèries.

Per a què serveix?

La prova serveix per diagnosticar i tractar malalties de les vies respiratòries i dels pulmons.

Com es fa?

El pacient es mantindrà estirat i sota sedació. Es realitza mitjançant el broncoscopi, un tub flexible de menys d’un centímetre de diàmetre i de longitud molt variable amb una càmera de vídeo a l’extrem per observar l’interior de les vies respiratòries i els pulmons. L’aparell permet veure amb claredat l’interior de les vies respiratòries a un monitor.

El personal sanitari us farà signar un document de consentiment informat.

 Preparació 

  • Cal que estigueu en dejú 6 hores.

Altres recomanacions

  • Després de la broncoscòpia s’ha d’estar 2 hores sense menjar ni beure res.
  • A conseqüència de la sedació tampoc podreu conduir, ni dur a terme tasques que requereixin molta atenció almenys en 6 hores.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Proves de laboratori

Que és?

És una de les proves mèdiques més freqüents. Consisteix a extreure una mostra de sang del pacient que després s’analitza al laboratori.

Per a què serveix?

Conèixer la composició de la sang pot tenir diferents finalitats. Per aquest motiu s’analitzen aquells components que el metge o la metgessa ha determinat, en funció dels signes i símptomes que es presenten o d’allò que es necessita saber del vostre estat de salut.

Com es fa?

El personal d’infermeria fa una punció amb una agulla habitualment al plec de la flexió del colze. Abans de fer-la, s’ha de col·locar un compressor al braç (una goma) perquè s’omplin les venes de sang i es pugui extreure més fàcilment. De vegades és complicat punxar en aquesta zona i se n’usen d’alternatives, com el dors de la mà. Prèviament, s’haurà desinfectat la zona de punció amb un antisèptic. S’extraurà sang suficient per omplir els tubs segons la petició del personal mèdic.

Recomanacions

  • Eviteu l’estrès abans i durant l’extracció.
  • No feu exercici intens durant els 3 dies previs a l’extracció.
  • No begueu begudes alcohòliques ni fumeu abans de l’extracció.
  • Estigueu en dejú de 8 a 12 hores abans de l’extracció. Durant el dejú podeu beure aigua.

Si teniu qualsevol dubte podeu consultar amb el personal sanitari.

Per a la recollida d’una mostra de femta cal que seguiu els passos següents:

  • Extraieu el tub de l’embolcall de plàstic i reserveu-lo tapat i dret en una superfície plana. Mantingueu l’escovilló dintre de l’embolcall fins al moment d’utilitzar-lo per recollir la mostra.
  • Col·loqueu una capa de paper higiènic sobre la paret interior de l’inodor i asseieu-vos de cara al WC per facilitar la recollida de la femta.
  • Agafeu l’escovilló de dins de l’embolcall. Poseu en contacte només la punta de l’escovilló amb la femta i feu-lo lliscar per cobrir tota la punta. N’hi ha prou amb poca quantitat de mostra.
  • Destapeu el tub i introduïu l’escovilló amb la mostra fins al fons. Localitzeu en el pal el punt de ruptura, apropeu-lo a la vora del tub i pressioneu suaument amb el dit fins a trencar-ho. Descarteu la part trencada del pal, deixant dins del tub la resta de l’escovilló amb la mostra.
  • Tapeu el tub correctament, agiteu-lo suaument durant uns segons i conserveu-lo a la nevera fins al seu lliurament al personal sanitari

DONES

Per a la recollida d’orina cal que seguiu els passos següents:

  • En llevar-vos al matí, abans d’orinar, renteu-vos les mans.
  • El quit d’orina conté un pot i dos tubs. Obriu el pot i poseu la tapa amb la cànula mirant cap amunt. No toqueu la cànula amb els dits.
  • Renteu-vos els genitals amb aigua i sabó passant del davant cap enrere. Ho fareu 4 cops.
  • Esbandiu-vos amb abundant aigua per eliminar completament el sabó.
  • Orineu eliminant la primera part de la micció (20-25 ml) a la tassa del vàter i subjectant el pot recolliu l’orina. Tanqueu el pot posant la tapa.
  • Retireu l’adhesiu de la tapa. No toqueu el forat de la tapa amb els dits.
  • Sense destapar el tub, pressioneu sobre l’agulla grisa i mantingueu-la pressionada fins que estigui ple. Retirar.

Lliureu la mostra al centre de 8 h a 9 h del matí.

HOMES

Per a la recollida d’orina cal que seguiu els passos següents:

  • En llevar-vos al matí, abans d’orinar, renteu-vos les mans.
  • El quit d’orina conté un pot i dos tubs. Obriu el pot i poseu la tapa amb la cànula mirant cap amunt. No toqueu la cànula amb els dits.
  • Renteu-vos els genitals amb aigua i sabó retirant el prepuci. Esbandiu-vos bé amb força aigua per eliminar completament el sabó.
  • Orineu eliminant la primera part de la micció (20-25 ml) a la tassa del vàter i subjectant el pot recolliu l’orina. Tanqueu el pot posant la tapa.
  • Retireu l’adhesiu de la tapa. No toqueu el forat de la tapa amb els dits.
  • Sense destapar el tub, pressioneu sobre l’agulla grisa i mantingueu-la pressionada fins que estigui ple. Retirar.

Lliureu la mostra al centre de 8 h a 9 h del matí.

Per a la recollida d’orina de 24 hores cal que seguiu els passos següents:

  • Les dones, en cas de tenir la menstruació no realitzeu la prova.
  • Durant el període de recol·lecció no beveu més líquids dels habituals. Ni cap beguda alcohòlica.
  • El dia que heu de recollir l’orina, quan us aixequeu al matí, orineu al vàter per buidar la bufeta.
  • A partir d’aquesta hora recolliu tota l’orina que feu en les següents 24 hores, és a dir, fins al matí de l’endemà, quan recollireu la primera orina del dia.
  • Durant la recol·lecció d’orina convé mantenir el recipient refrigerat, ben tancat i protegit de la llum.
  • Si durant aquest període heu d’anar de ventre, intenteu orinar abans al contenidor.
  • Mantingueu el contenidor tancat i allunyat de les persones alienes a la recollida.
  • Lliureu la mostra al centre de 08:00h a 09:00h del matí.

 

La recollida d’esput es fa a primera hora del matí i en dejú. Així s’obtindran tots els exsudats que s’han acumulat durant la nit.

Per això cal que seguiu els passos següents:

  • Renteu-vos les mans abans i després de recollir la mostra.
  • Esbandiu-vos la boca amb aigua abundant, sense fer servir pasta dentífrica.
  • Moqueu-vos bé.
  • Tossiu profundament de 2 a 3 vegades, de manera que el producte que s’obtingui no sigui saliva, sinó secreció bronquial, la qual es dipositarà directament al flascó estèril que li hauran lliurat.
  • Tapi el flascó immediatament.
  • Posi el seu nom complet al flascó (mai al tap) amb lletra clara.

Lliureu la mostra al centre de 8 h a 9 h del matí.

És recomanable recollir la mostra després d’una abstinència sexual prèvia de 2 a 5 dies perquè sigui òptima i representativa de la qualitat del semen.

Per això, cal que seguiu els passos següents:

  • És important la higiene del penis i el rentat de mans en el moment de la recollida.
  • El semen s’obtindrà per masturbació. La mostra es pot recollir a casa sempre que la porteu al laboratori en un termini màxim d’una hora i mitja.
  • El recipient ha de ser de plàstic, estèril i de boca ampla (com els d’anàlisis d’orina). Es pot comprar a la farmàcia o si no us el donaran a Laia Fertilitat.
  • Transporteu la mostra mantenint el recipient dret i protegiu-lo de temperatures extremes (menys de 15º C i més de 40º C).

Si per a qualsevol circumstància es perd part de la mostra, o teniu alguna incidència, tant en l’obtenció com en el transport, ho haureu d’informar en el moment de l’entrega.

La mostra no l’heu de recollir durant la menstruació, i tampoc els pacients amb hemorroides o els que elimineu sang per l’orina. I no permeteu que la femta de la mostra es barregin amb orina o aigua del vàter.

Per a la recollida de la mostra cal que tingueu en compte el següent:

  • No és necessari realitzar dieta prèvia a l’obtenció de la mostra.
  • No utilitzar laxants: oli de castor, glicerol i els seus derivats.
  • No utilitzar fàrmacs amb acció irritant sobre la membrana intestinal.

Passos per a la recollida de la mostra:

  1. Col·loqueu el paper higiènic en la tassa del vàter.
  2. Defequeu directament sobre el paper higiènic. És més fàcil asseient-se a l’inrevés (de cara a la tapa). Eviteu que la femta de les quals prengui la mostra contactin amb l’aigua del vàter o amb l’orina.
  3. Descaragoleu el tap verd amb el bastó adjunt per a la recollida.
  4. Punxeu en 4 llocs diferents i rasqueu la femta per la superfície de forma creuada. Els solcs del bastó han d’estar totalment coberts per femta.
  5. Col·loqueu el tap verd dins del tub i torneu a caragolar-ho. No torneu a obrir-ho en cap cas.
  6. Conserveu el tub al frigorífic. Lliureu-lo al més aviat possible, dins del sobre adjunt, en el centre de salut amb el volant de sol·licitud.

Important:

Una vegada recollida la mostra, s’ha de guardar a la nevera (2-10 °C) fins al seu transport al laboratori en un període màxim de dos dies.

Per a la realització de la corba de glucosa cal que seguiu els passos següents:

Incloeu en els menjars un plat de pasta i algun aliment ensucrat durant els tres dies previs a l’anàlisi.

Exemple de dieta:

Esmorzar

  • Pa amb formatge i pernil
  • Una fruita
  • Una tassa de llet amb sucre

Dinar

  • Amanida d’enciam i tomàquet
  • Pasta
  • Carn amb patates fregides
  • Pa i fruita

Berenar

  • Una tassa de llet amb sucre

Sopar

  • Patata bullida amb pèsols o coliflor
  • Peix
  • Fruita i pa

El dia abans de la prova, sopeu a les 8 del vespre. A partir de llavors i fins que arribeu a l’hospital l’endemà al matí, només podreu beure aigua.

  1. Tingueu en compte que la prova dura 2 hores. En embarassades 3 hores.
  2. Si preneu alguna medicació, comuniqueu-ho al professional que us faci la prova.
  3. Mentre us fan la prova heu d’estar asseguts i relaxats.
  4. El dia de la prova la infermera us donarà una beguda amb glucosa. Si vomiteu o no us la podeu acabar, li haureu de comunicar.

El test O’Sullivan s’utilitza per detectar embarassades amb un major risc de tenir diabetis durant la gestació.

Per a la realització d’aquesta prova cal que seguiu els passos següents:

  • No cal que estigueu en dejú quan es faci la prova.
  • És important que durant el temps que duri la prova estigueu assegudes i en repòs.
  • El dia de la prova la infermera us donarà una beguda amb glucosa. Si la vomiteu, no us la podeu acabar o bé esteu prenent algun medicament, li haureu de comunicar a la persona que us atengui.
  • La prova dura aproximadament una hora. Si el resultat de la prova és positiu, haureu de fer-vos una segona anàlisi. Les condicions d’aquesta segona anàlisi li seran explicades oportunament.
Accesibilidad
X