Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor i tots hi estem exposats. Hi ha diverses mesures preventives, però cap totalment eficaç.
Les picades més freqüents són les de mosquits. En general, només produeixen molèsties lleus, però alguns infants poden experimentar reaccions intenses i necessitar alguna medicació. Molt més risc poden suposar les picades d’abelles o vespes.
Efectes de les picades de mosquits
En la majoria dels casos, les conseqüències de les picades de mosquits no van més enllà de lleus molèsties com picor, inflamació, de vegades dolor i faves que apareixen uns vint minuts després de la picada i en general duren alguns dies. Aquestes molèsties es poden alleugerir rentant les picades amb aigua fresca i sabó. S’ha d’evitar el gratat, que empitjora les molèsties i pot erosionar la pell i causar una infecció. També pot ajudar a calmar la picor l’aplicació d’una solució de calamina o amoníac amb una barreta, de venda lliure en farmàcies. Cal evitar el contacte d’aquests productes amb les mucoses: boca, ulls i dins del nas.
En una petita part dels infants les picades provoquen reaccions locals més intenses, amb inflamació, taques vermelles, augment de la temperatura a la zona de la picada, faves que piquen, ampolles i altres reaccions a la pell. Apareixen entre dues i sis hores després de la picada i persisteixen dies o setmanes. Aquests pocs infants que fan aquesta reacció augmentada han de consultar-ho el seu Centre de Salut perquè poden necessitar un antihistamínic i alguna crema de tipus corticoide per fer baixar la inflamació i en cas que la picada s’infecti algun antibiòtic.
A més dels mosquits, molts altres animals poden picar els nens: tàvecs, xinxes, puces, paparres, etc. En aquests casos, les normes són les mateixes que per les picades de mosquits.
Abelles i vespes: les picades perilloses
Les picades d’abelles i vespes (que pertanyen a l’ordre dels himenòpters, juntament amb les formigues, els borinots i altres 200 mil espècies) causen reaccions locals: envermelliment, inflamació i dolor al voltant de la picada. En ocasions resulten molt molestes i doloroses, però no comporten un risc per a la vida.
A alguns infants, les picades de les abelles i vespes, els poden produir reaccions de gravetat. Reaccions generalitzades que, sense importar en quina part del cos es va produir la picada, produeixen inflamació als ulls, faves amb picor i també esternuts, mucositat nasal, llagrimeig, tos, xiulets al pit, dificultat per respirar, marejos, baixades de tensió i pèrdua de coneixement. És una reacció al·lèrgica greu, una anafilaxi, que apareix els 20 o 30 minuts de la picada. Cal acudir a urgències o trucar al 112 perquè el pacient necessita tractament d’adrenalina, corticoides i antihistamínics. Els infants que han patit reaccions al·lèrgiques greus per picades, han de portar sempre a sobre una xeringa d’adrenalina autoinjectable.
En cas que la picada hagi estat d’una abella, s’ha d’intentar extreure l’agulló, amb unes pinces per exemple, ja que l’agulló injecta a poc a poc tot el verí. No és recomanable, però, furgar molt la zona perquè, a més de poder augmentar la inoculació del verí, es pot produir una infecció.
Dr. Dieppa Hernandez
Servei de Pediatria
ABS Malgrat-Palafolls
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
