- Recomanacions per parlar amb els infants i adolescents i ajudar-los a superar un procés de dol
Tothom que perd un ésser estimat passa per la vivència d’un procés de dol. Els nens i adolescents no són una excepció. Quan ens trobem en procés de dol, els adults acostumem a estar tristos, melancòlics o decaiguts. Per això pot semblar-nos estrany que una manera de viure el dol sigui estant hiperactiu i irritable, o, en el cas dels més petits, una recessió en el desenvolupament (com tornar a mullar el llit quan ja no ho feia o demanar que li tornin a donar a menjar), o una baixada en el rendiment escolar en el cas dels més grans. Però aquestes situacions són la manera en què expressen el seu malestar alguns infants i adolescents.
Com els podem ajudar?
La mort continua sent un dels grans tabús a la nostra societat. Sovint és un tema incòmode a parlar, i encara més amb els infants.
El dol d’infants i adolescents és un reflex del dol dels seus pares. Afavorint que puguin expressar els seus sentiments i tornant a les seves rutines habituals al més aviat possible, facilitem que puguin canalitzar i superar el seu dol.
Claus per parlar amb els infants:
- Una conversa incòmoda però ineludible. Expliqueu-los què ha passat, adaptant-lo a l’edat i capacitat de comprensió de l’infant. Busqueu el moment i l’espai oportú per parlar amb els infants. Podeu dir coses com: “T’hem de donar una mala notícia. L’avi s’ha posat molt, molt malalt i l’han portat a l’Hospital; com que estava tant i tant greu ha mort…”. Han d’entendre que ningú mor per posar-se malalt o per anar a l’hospital (si no és que està molt greu). Eviteu eufemismes com “ha marxat”, perquè qui marxa torna un dia o altre, o “està adormit”, perquè no voldrà ficar-se al llit.
- No amagueu la realitat als infants. Estar trist després de la mort d’un ésser estimat és normal. No els amagueu els vostres sentiments i emocions. Si us sentiu tristos per la mort d’un familiar, parleu dels vostres sentiments, l’infant ho entendrà i voldrà compartir també els seus. Si els amagueu el vostre estat d’ànim, no faciliteu que vulgui expressar com se sent.
- Demaneu-los si volen parlar: Alguns infants no parlen fins que no se’ls pregunta directament. Però respecteu els seus temps. L’infant ha de poder decidir si vol parlar o no en aquell moment; té tot el dret a decidir quan i què vol saber. Potser ara no vol saber i més endavant preguntarà per allò que ha passat. Recordeu, però, que els infants sempre saben molt més del que els adults creiem.
- Faciliteu que puguin preguntar. No només preguntar, sinó també expressar els seus sentiments i els seus dubtes. Han de saber que esteu en tot moment al seu costat pel que vulguin i quan vulguin. Les preguntes que puguin fer els infants dependran en gran mesura de l’actitud receptiva dels adults.
- No mentiu. Podem no dir tota la veritat, presentar la veritat més amable, dir “no ho sé” o no dir res; però no s’han de dir mentides als infants, no s’hi valen les mentides pietoses que a la llarga provoquen més patiment del que volen evitar.
- Transmeteu-los seguretat. La pitjor de les pors dels infants és quedar-se sols, sense els pares. Necessiten saber que les seves rutines continuaran, que tornaran a anar a l’escola, a veure els seus amics, a les activitats extraescolars, etc.
- Llenguatge simbòlic. Entreu en el món màgic dels més petits. Expliqueu la realitat segons la seva edat i capacitat de comprensió. Els infants petits expressen millor el que senten amb un dibuix que no pas amb paraules.
- Feu un ritual de comiat.Prepareu una caixeta on ficar algun record personal, un dibuix o una petita carta feta per les criatures i feu una petita cerimònia casolana de record i comiat que ajudarà als infants i també als pares. Depèn de cada infant, però habitualment els menors de 4 anys no ho entendran massa. A partir dels 7 anys els podeu suggerir si volen participar en els rituals amb els adults.
- Demaneu suport. Els professionals de salut poden aconsellar-vos i ajudar-vos a parlar amb els vostres fills i filles, tot i que ningú us pot substituir.
