La majoria dels adolescents es diverteixen amb els videojocs, i només uns pocs tenen un problema d’addicció. Els qui juguen durant els dinars familiars, a l’hora de fer deures o d’anar a dormir potser només en fan un mal ús, i en aquest sentit, cal educar-los, però no es consideraria una conducta patològica.
Cal recordar que tota substància o acció que proporciona un plaer immediat és potencialment addictiva. En els videojocs, els jugadors tenen una recompensa de forma immediata a l’anar passant les pantalles, ja que experimenten el plaer de l’èxit. A més, els tipus de disseny dels videojocs condicionen el grau d’aquesta addicció. Arribats en aquest punt, doncs, cal preguntar-se:
Com pot saber una família si un adolescents és addicte als videojocs?
La sospita que hi ha un problema arriba quan:
- L’adolescent té la necessitat de jugar per no sentir-se malament. No juga per plaer.
- Si no juga es troba neguitós, angoixat, irritable, amb falta de concentració i fins i tot presenta símptomes físic com palpitacions, sudoració o tremolors.
- Deixa de fer les seves activitats habituals per jugar als videojocs.
- No mostra interès per a les coses que abans li agradaven.
- No troba nous àmbits d’interès que no siguin els videojocs.
- Cada dia necessita jugar més estona per trobar-se bé.
No hi ha una única recomanació sobre com prevenir les addiccions als videojocs i cada cas mereix una avaluació personalitzada per saber si es tracta o no d’una malaltia. És important que els joves juguin amb videojocs adequats a la seva edat i al seu desenvolupament . L’ús de les pantalles depèn de l’edat i la personalitat de cada adolescents, per exemple, els que són molt ansiosos o obsessius, poden tenir més risc d’establir una conducta addictiva.
Dr. F Codina Garcia
Servei de Pediatria
ABS Malgrat- Palafolls
Corporació de Salut del Maresme i La Selva
