Loading...
Buscar

Consells de salut – malalties

Consells de salut – malalties

Des del servei de Pediatria de la Corporació s’han elaborat un seguit de consells i recomanacions sobre les malalties i els problemes de salut més comuns que poden afectar els infants. Aquesta eina dirigida sobretot a les persones que tenen cura dels més petits vol ser un suport a l’hora de saber com actuar davant de diferents accidents o afectacions. No obstant, el contingut que trobareu en aquest apartat no substitueix en cap cas la visita amb un professional si és necessari.

Com actuar?

Cada any a Catalunya, milers de nens i nenes pateixen accidents en els quals es produeixen lesions de diversa gravetat. Així mateix, els accidents són la primera causa de mort en els infants a partir d’un any d’edat.

Malgrat que gran part de les lesions no tenen conseqüències tan greus, cal que els pares i els altres adults que tenen cura dels nens, estiguin suficientment informats per poder oferir al nen els primers auxilis o les primeres cures.  Un consell interessant, memoritzi en el seu telèfon el número d’emergències (112) i el d’informació toxicològica (915 620 420).

A continuació li oferim unes recomanacions sobre quina ha de ser l’actuació davant dels accidents.

Ferides

Què fer:

  1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó abans de tocar les ferides.
  2. Netejar la ferida amb aigua i sabó sempre de dins cap a fora.
  3. Fer pressió, si la ferida sagna, amb apòsits estèrils o un drap net, fins que deixi de sagnar.
  4. Eixugui bé la ferida amb gases estèrils o amb un drap net (no utilitzi cotó, alcohol ni pólvores o pomades sobre les ferides).
  5. Apliqui un antisèptic local (per exemple Cristalmina*, Topionic*) i tapi la ferida amb una gasa o esparadrap.

Quan consultar al personal sanitari?

  • Si les ferides són profundes o sagnen intensament o no pot aturar l’hemorràgia.
  • Si hi ha cossos estranys grans incrustats a la ferida. No retirar-los, tapi la ferida amb una gasa gran i humida, fins que se’n faci càrrec el personal sanitari.

En cas de dubte, consulti al seu centre de salut, a l’hospital o truqui al 112.

Cremades

Què fer: 

  1. Elimini la causa. Retiri el nen de la font de calor.
    • Tregui anells, rellotges, polseres o altres accessoris.
    • Despulli l’infant, si la roba està impregnada amb alguna substància càustica o tòxica (àcid, etc.)
  1. Refredi la zona. Posi la zona cremada amb aigua freda durant 10-20 minuts (en cremades químiques, mínim 20 minuts). No apliqui mai gel.
  2. Si la pell només està vermella, mantingui-la ben hidratada i neta, i observi l’evolució.
  3. No peti les butllofes, només netegi-les.
  4. No hi posi pasta de dents ni cremes similars.
  5. No desenganxi la roba si s’ha enganxat a la pell.

Quan consultar al personal sanitari?

  • Si la cremada és profunda i no fa mal (3r grau).
  • Si la cremada és extensa o afecta mans, cara, orificis naturals (boca, nas, ulls…) coll, plecs dels colzes o genolls, genitals o planta del peu.
  • Si hi ha butllofes amb o sense líquid.

En cas de dubte, consulti al seu centre de salut, a l’hospital o truqui al 112.

Caigudes / cops sense ferida

Què fer:

  1. Si el nen ha caigut, no moure’l ni aixecar-lo, fins a comprovar que no té lesió o fractura.
  2. Si el cop afecta una extremitat, retiri qualsevol objecte que pugui comprimir-la (anells, polseres, mitjons…).
  3. Posi fred a la zona afectada (gel sempre embolicat amb un drap o gasa, sense contacte directe amb la pell) per disminuir el dolor i la inflamació.

Cop al cap

Què fer:

Segueixi les mateixes instruccions que per a qualsevol altre cop, i a més:

  1. Observi que no hi hagi cap ferida.
  2. Posi fred local si és necessari.
  3. Observi durant 24-48 hores si apareix algun símptoma de risc:
    • Inconscient, difícil de despertar o somnolència.
    • Actua de manera confusa, anormal.
    • Dificultat en caminar i/o mal de cap persistent o rigidesa de nuca.
    • Convulsions o espasmes a la cara i/o extremitats.
    • Hemorràgia o presència de líquid al nas i/o orella.
    • Vòmits sobtats.
    • Alteració del comportament.

Quan consultar al personal sanitari?

  • Si apareix algun dels símptomes de risc.
  • Lactant menor d’un any i caiguda d’una alçada major d’un metre.
  • Traumatisme d’alta intensitat, accident de trànsit.
  • Cop amb un pal o una pedra.

La majoria de traumatismes són lleus i és normal tenir mal de cap moderat, estar espantat o fins i tot algun vòmit, i no caldrà fer proves complementàries en la majoria de casos, per a la seva valoració.

En cas de dubte, consulti al seu centre de salut, a l’hospital o truqui al 112.

Ingestió de productes tòxics i/o medicaments

Què fer:

  1. Retiri el producte tòxic al nen.
  2. Si té alguna cosa sòlida a la boca i pot treure-la, faci-ho. Si és un producte líquid, netegi amb aigua les mans i la cara del nen.
  3. No intenti provocar el vòmit, ni donar-li llet, ni olis, ni qualsevol líquid sense consultar.

Truqui al Servei d’Informació Toxicològica: 915 620 420.

Inhalació de gasos i fums

Què fer:

  1. Obri les finestres.
  2. Surti a l’aire lliure.
  3. Si hi ha sospita d’una fuga de gas, no obrir els llums ni aparells elèctrics.
  4. Si el nen està inconscient i respira, posar-lo de costat, en posició de seguretat (decúbit lateral esquerra) i demanar ajuda.
  5. Si el nen està inconscient i no respira ni reacciona a estímuls, faci reanimació cardiopulmonar (massatge cardíac / respiracions boca-boca 30/2).

Truqui al 112.

Quan consultar al personal sanitari?

  • Sempre que hi hagi sospita d’intoxicació per fum o gasos.

Ennuegament

L’objectiu principal és desobstruir la via aèria, no necessàriament expulsar el cos estrany.

 Què fer:

  1. Faciliti que el nen estossegui o plori, és la millor tècnica.
  2. Miri-li la boca i retiri si hi ha algun objecte a la vista i té la seguretat que ho pot fer.
  3. Si el nen estossega, no colpejar l’esquena.
  4. Si persisteix l’obstrucció:
    • En menors d’un any, doni 5 cops a l’esquena i després 5 compressions toràciques.
    • En majors d’un any, doni 5 cops a l’esquena i després 5 compressions abdominals.
  1. Si el nen està inconscient:
    • Repeteixi els passos anteriors (5 cops – 5 compressions).
    • Si no és efectiu, faci 5 respiracions boca-boca i iniciï reanimació cardiopulmonar (massatge cardíac / respiracions boca-boca 30/2).

Truqui al 112.

Descàrregues elèctriques

 Què fer:

  1. Desconnecti el corrent elèctric. Si no pot, intenti separar el nen del corrent amb un objecte de fusta, plàstic o goma amb un cop.
  2. No agafi mai el nen amb les mans doncs li passarà el corrent a vostè.
  3. Si el nen està conscient, el traslladarem a un centre mèdic.
  4. Si el nen està inconscient, controlar si respira i esperar al servei d’emergències, i si no és així, iniciar la reanimació cardiopulmonar.

Truqui al 112.

 Quan consultar al personal sanitari?

  • Sempre que el nen ha tingut una descàrrega elèctrica.

Ofegament

Què fer:

  1. Tregui el nen de l’aigua.
  2. Comprovi si respira:
  • Si respira, posar-lo en posició lateral de seguretat.
  • Si no respira, iniciar reanimació cardiopulmonar.

Truqui al 112.

Quan consultar?

  • Sempre que el nen hagi patit un ofegament.
Cristina Masvidal
Infermera pediàtrica
Servei Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què són les crisis asmàtiques?

Són episodis repetits de tos, dificultat per respirar (fatiga) i sorolls de pit (“pitos”) que es produeixen per una reacció inflamatòria dels bronquis.

Què cal fer a casa?

  • Mantingui l’infant assegut, en repòs, sense que faci exercici fins que la crisi estigui controlada.
  • Comenci a donar el tractament recomanat pel pediatre, seguint les instruccions. El millor és utilitzar medicació inhalada.
  • Si el seu fill té febre, administri antitèrmics.
  • Eviti ambients amb fum del tabac i d’altres contaminants ambientals.

Quan s’ha de tornar a consultar a urgències?

  • Si l’infant està molt agitat o somnolent o si es posa morat o pàl·lid.
  • Si la dificultat respiratòria empitjora: respira cada vegada més ràpid, se li marquen les costelles, mou l’abdomen o se li enfonsa el pit.
  • Si es precisen inhalacions molt freqüents, amb intervals inferiors a quatre hores.
  • Quan vagi al Servei d’Urgències recordi portar la càmera d’inhalació que utilitza habitualment.

Qüestions importants

  • Els nens asmàtics no són sempre al·lèrgics. Durant la infància, el factor desencadenant més freqüent de les crisis són els refredats.
  • Les crisis asmàtiques, de vegades, comencen només amb tos. Si es comença amb els inhaladors abans que el nen tingui fatiga, l’evolució serà millor.
  • Els inhaladors que precisen càmera, sempre s’han d’administrar amb ella, mai directament a la boca, ja que fan menys efecte.
Font: Sociedad Española de Urgencias de Pediatría
Modificat per: Dr.  J. Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Els experts no parlen d’autisme, sinó de trastorns de l’espectre autista. Els trastorns de l’espectre autista són un grup de discapacitats del desenvolupament que causen problemes de socialització, de comunicació i de conducta. Es calcula que els trastorns de l’espectre autista als Estats Units afecten 1 de cada 100 nens. Més que mai abans. La causa d’aquest increment no està clara.

Quins tipus d’autisme hi ha?

Els trastorns de l’espectre autista afecten de manera diferent a cada persona i poden ser des de molt lleus a greus. Hi ha diferents tipus de trastorns de l’espectre autista:

  • El trastorn autista clàssic. Els nens tenen retards significatius en el llenguatge, problemes de comunicació i conducta. Molts també tenen discapacitat intel·lectual.
  • La síndrome d’Asperger. Poden tenir dificultat per socialitzar-se però no tenen problemes de llenguatge o discapacitat intel·lectual.
  • L’autisme atípic. Els nens amb aquest trastorn tenen menys símptomes i aquests són més lleus que en el trastorn autista clàssic.

Que provoca l’autisme?

No coneixem les causes dels trastorns de l’espectre autista. Però sí que sabem que els nens que tenen germans o un dels pares amb un trastorn de l’espectre autista, tenen un risc més alt de patir aquests trastorns. 1 de cada 10 nens amb trastorns de l’espectre autista tenen una alteració genètica identificada, com la síndrome del cromosoma X fràgil, l’esclerosi tuberosa, la síndrome de Down i altres alteracions. Alguns medicaments presos durant l’embaràs han estat associats a un risc major de presentar trastorns de l’espectre autista.

Si hi ha alguna cosa que el preocupa: consulti als professionals de Pediatria.

Els trastorns de l’espectre autista apareixen abans dels tres anys d’edat i duren tota la vida. Alguns nens semblen desenvolupar-se normalment fins al voltant dels 18 a 24 mesos d’edat, aleshores deixen d’adquirir noves destreses o perden les que ja tenien. Si creu que el seu infant pot tenir un trastorn de l’espectre autista o que té problemes en la manera com juga, aprèn, parla o actua, comenti-ho a l’escola i al pediatre i expliqui-li les seves inquietuds.

El nen amb un trastorn de l’espectre autista pot ser que:

  • No reaccioni quan el criden pel seu nom, cap als 12 mesos d’edat.
  • No assenyali objectes per mostrar el seu interès (assenyalar un avió que està volant), cap als 14 mesos.
  • No jugui amb situacions imaginàries (per exemple, donar “menjar” a la nina), cap als 18 mesos.
  • Eviti el contacte visual i prefereixi estar sol.
  • Tingui dificultat per comprendre els sentiments d’altres persones o per expressar els seus propis sentiments.
  • Tingui retards en el desenvolupament de la parla i el llenguatge.
  • Repeteixi paraules o frases una vegada i una altra.
  • Contesti coses que no tenen a veure amb les preguntes.
  • S’irriti amb canvis mínims.
  • Tingui interessos obsessius.
  • Aletegi amb les mans, bressoli el seu cos o giri en cercles.
  • Reaccioni de manera estranya a la forma en què les coses fan olor, al seu gust o a com es veuen, se senten o sonen.

Com es diagnostica i es tracta l’autisme?

Els trastorns de l’espectre autista poden ser difícils de diagnosticar, perquè no existeixen proves mèdiques, com les anàlisis de sang, per diagnosticar aquests trastorns. Per fer un diagnòstic, els professionals avaluen la conducta del nen i el seu desenvolupament. Cap als dos anys, el diagnòstic que faci un professional experimentat es pot considerar molt fiable.

En l’actualitat, no hi ha una cura especifica pels trastorns de l’espectre autista. No obstant això, les intervencions precoces fan millorar significativament el desenvolupament del nen. Aquestes intervencions inclouen teràpia per ajudar que el nen parli, camini i interactuï amb els altres.

Dra. Anna Ballester
Cap del Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què són?

Les berrugues són la conseqüència d’una infecció vírica de la pell. La infecció de la part més superficial de la pell fa que aquesta capa s’engruixeixi i que les lesions adoptin un aspecte sobre elevat i rugós (berrugós). Les berrugues són lesions que habitualment no fan mal, menors d’1 cm de diàmetre, úniques o múltiples, que ocasionen als pacients fonamentalment una molèstia estètica. Després d’una berruga en pot sortir una altra per autocontagi. Les berrugues plantars poden donar alguna molèstia en caminar.

Com es produeixen?

Les berrugues víriques són causades per la proliferació a la pell d’alguns tipus de virus. Aquests virus sovint arriben a la pell, però poques vegades proliferen i donen lloc a la formació de berrugues. Habitualment això succeeix quan les defenses naturals del pacient enfront d’aquest virus estan disminuïdes. Per aquest motiu, al cap d’un temps (mesos o anys), quan l’organisme adquireix la immunitat necessària per destruir el virus, les berrugues víriques desapareixen espontàniament (sense cap tractament). El grau de contagiositat de les berrugues és variable. Quan un pacient presenta una berruga vulgar, existeix la tendència que apareguin més berrugues.

Com es diagnostica?

Les berrugues víriques es poden confondre amb altres lesions de la pell, per això, tot i que els diferents preparats antiberrugues (líquids, pegats, aplicació de fred) són de venda lliure a les farmàcies, és recomanable que un professional sanitari confirmi el diagnòstic abans de començar a utilitzar-los (molts d’aquests tractaments són irritants). Els professionals sanitaris us aconsellaran quin és el tractament més adequat i quan cal consultar al dermatòleg (berrugues grans, múltiples o afecten àrees especialment delicades com a la cara, els genitals, els dits…).

Com es tracten?

Els tractaments de les berrugues víriques consisteixen en la seva destrucció mitjançant diferents sistemes. No existeix cap tractament efectiu en un 100%. Els professionals de salut us podem receptar l’aplicació de preparats tòpics que aplicats amb les recomanacions adequades s’han mostrat eficaços.

Tractament tòpic de les berrugues

Forma d’aplicació del producte antiberrugues:

  1. Aplicar a la nit. Abans de l’aplicació del producte s’aconsella fregar la superfície de la berruga amb una llima per treure el teixit mort resultat d’anteriors aplicacions.
  2. Aplicar amb l’espàtula una gota del producte antiberruges sobre la berruga, evitant tocar la zona de la pell sana circumdant, per evitar irritació de la pell sana; es pot protegir aquesta zona amb una pomada o crema oliosa (vaselina).
  3. Deixar assecar i recobrir amb esparadrap durant tota la nit.
  4. Repetir diàriament l’operació fins a la total desaparició de la berruga.

Advertències i precaucions

  • No utilitzar si l’infant té hipersensibilitat a algun dels components. No utilitzar en pacients amb diabetis o amb problemes de circulació perifèrica. No s’ha d’aplicar conjuntament amb altres queratolítics (productes per l’acne, exfoliants, pílings, etc.). Pot produir envermelliment de les zones adjacents.
  • No aplicar si la pell està ferida, envermellida o amb infecció. No aplicar sobre pigues, taques de naixement, ni berrugues amb pèls, ni berrugues en genitals, cara o mucoses. No aplicar més de 12 setmanes. No aplicar a mucoses ni a pell sana.
  • Esbandir amb aigua si el líquid entra en contacte amb la pell que no ha de ser tractada.
  • No ingerir. Exclusivament ús extern. En el cas d’ingestió accidental per via oral oferir líquids, preferentment llet, per diluir la seva acció corrosiva, no provocar el vòmit. Consulti a un centre sanitari.
  • Pot ser inflamable, eviti fumar durant la seva aplicació.
  • L’embaràs i la lactància no precisen de precaucions especials.
Dr. M. Sagristà, dermatòleg
Dr. F. Codina, pediatre
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

És una infecció vírica que afecta nens menors de dos anys i que es manifesta amb la dificultat per respirar i, de vegades, amb xiulets al pit.

Generalment, s’inicia amb tos i mucositat nasal. Després de 3-4 dies apareix la dificultat respiratòria. El nen pot estar irritable, menjar menys i presentar febre.

Què cal fer a casa?

  • Posició: mantingui l’infant incorporat, ja que l’ajudarà a respirar millor.
  • Congestió nasal: els rentats nasals amb sèrum fisiològic i l’aspiració de mucositats són necessaris si té mucositat, preferiblement, abans de menjar.
  • Alimentació: per evitar que el nen es fatigui, els àpats han de ser més petits i freqüents amb força líquid.
  • Ambient: eviti ambients amb fum del tabac o d’altres contaminants.
  • Medicaments: donar antitèrmics a les dosis habituals, ocasionalment alguns tractaments poden ser eficaços.

Quan s’ha de tornar a consultar a urgències?

  • Si presenta mal estar general, irritable, somnolent.
  • Si l’infant es fatiga molt amb els àpats, gairebé no menja.
  • Si es posa morat o pàl·lid.
  • Si respira pitjor: respira cada cop més ràpid, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen, se li enfonsa el pit o deixa de respirar durant uns segons.

Qüestions importants

  • En l’actualitat, no existeix cap medicament que curi la bronquiolitis.
  • Els símptomes poden durar entre 2 – 4 setmanes.
  • Alguns infants, després de patir una bronquiolitis, presenten episodis successius de dificultat respiratòria amb tos que recorden el quadre inicial.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. Josep Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Com s’utilizen?  

Abans de fer servir la cambra d’inhalació amb mascareta, és convenient que el nen es familiaritzi amb ella. Deixi que la tingui a les mans, que hi jugui i fins i tot que faci el tractament a un nino (si té edat suficient per fer-ho).

L’infant pot estar assegut o tombat, en la posició en què es trobi més còmode i tranquil.

  1. Destapi l’inhalador, col·loqueu-lo en posició vertical (forma d’L) i remeni’l uns cinc segons.
  2. Col·loqui l’inhalador a la cambra d’inhalació.
  3. Adapti la mascareta a la cara del nen, procurant que clogui el nas i respiri per la boca.
  4. Faci una pulsació.
  5. Mantingui la mascareta ben adaptada a la cara del nen, i asseguri’s que fa mínim 5 respiracions.
  6. Si es necessiten més dosis, esperi uns 30 segons fins a l’administració de la següent pulsació i repeteixi els passos de l’1 al 5.
  7. En finalitzar, renti la cara a l’infant amb aigua.

Recordi, a més, que:

  • Cal que controli si amb la respiració del nen la vàlvula es mou (si ho fa, és correcte).
  • No deixi que el nen premi l’inhalador (no té prou força).
  • No remeni la cambra d’inhalació amb l’inhalador.
  • És molt millor que l’infant estigui tranquil o dormint que plorant.
  • Cal que netegi setmanalment la cambra d’inhalació amb aigua i sabó, sense esbandir, deixi que s’assequi a l’aire ambient (excepte si és metàl·lica).

 

Dr. Josep Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Com utilitzar-les?

El nen pot estar assegut o dret.

  1. Destapi l’inhalador, col·loqui’l en posició vertical (forma d’L) i remeneu-lo uns cinc segons.
  2. Col·loqui l’inhalador a la cambra d’inhalació.
  3. Col·loqui el broquet de la cambra d’inhalació dins la boca del nen perquè l’agafi amb les dents i tanqui els llavis sobre la peça.
  4. Faci una pulsació i procuri que el nen faci una de les dues accions següents:
    • Respirar pel broquet: de 5 a 6 respiracions, lentes i una mica profundes.
    • Fer una inspiració profunda i aguantar la respiració de 5 a 10 segons. Tornar a fer una inspiració profunda i aguantar de nou la respiració.
  5. Si es necessiten més dosis, esperi uns 30 segons fins a la següent pulsació i repeteixi els passos de l’1 al 5.

Recordi, a més, que:

  • Cal que controli si el nen fa moure la vàlvula.
  • El nen no ha de respirar massa de pressa.
  • Cal que netegi setmanalment la cambra d’inhalació amb aigua i sabó, sense esbandir, i deixar que s’assequi a l’aire ambient.
Dr. Josep Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

La coixesa és una alteració de la marxa a causa de dolor, debilitat muscular o deformitat òssia. És un motiu de consulta freqüent tant a urgències com al pediatre de capçalera. Es pot presentar a qualsevol edat, i la forma de presentació depèn de l’edat de l’infant i de la causa. En els més petits (lactants) pot evidenciar-se perquè es nega a posar el seu pes sobre el peu o a caminar.

Les causes de la coixesa poden ser tan banals com que li premi el calçat o se li enganxi una ungla al mitjó, o tant greus com fractures, infeccions o tumors.

Per què coixeja l’infant?

La principal causa en totes les edats és el traumatisme. En la majoria dels casos, el pacient o la família relata l’antecedent cosa que  facilita el diagnòstic, però de vegades en els infants petits, com els menors de 2 anys especialment, el traumatisme existeix però ningú no ho recorda. Cal considerar-lo sempre, si l’infant mostra dolor localitzat i evita el suport d’aquella extremitat.

Les causes de les coixeses es poden classificar, segons l’edat,  en tres grups:

  1. Infants menors de 3 anys: infecció, fractura, luxació congènita de maluc, sinovitis transitòria, malaltia neuromuscular, reumatisme i tumors.
  2. Infants de 4 a 10 anys: infecció, fractura, sinovitis transitòria, malaltia de Perthes, discrepància de longitud d’extremitats, tumors.
  3. Infants majors d’11 anys: fractura, lesions per sobrecàrrega, episiolisis de maluc, displàsia acetabular, tumors.

El dolor acompanya a la majoria de les coixeses, però no sempre, en un 20% dels casos no hi ha dolor. El dolor que apareix després d’una activitat física pot ser degut a una lesió per sobrecàrrega (apofisitis), en canvi si apareix al matí, acompanyat d’una certa rigidesa pot ser degut a un procés reumàtic.

La sinovitis transitòria de maluc és una de les  causes més freqüents de coixesa, no produïda per un traumatisme. La sinovitis transitòria de maluc pot aparèixer després d’un procés viral previ. És un quadre dolorós, d’aparició aguda, en què es produeix una inflamació de l’articulació del maluc que es resol espontàniament al cap d’uns dies, el tractament consisteix en repòs i antiinflamatoris.

La infecció és una altra causa freqüent de coixesa en qualsevol edat, en general s’acompanya de febre i/o malestar general, la localització pot ser òssia (artritis sèptica, osteomielitis, etc.), muscular (piomiositis pèlvica, etc.) o abdominal.

L’osteocondritis és una causa de coixesa freqüent en infants en edat escolars i adolescents. Les osteocondritis  són afectacions de la unió entre els tendons i els ossos. Si es produeixen en aquests punts petits traumatismes repetits, apareix una inflamació que produeix dolor i coixesa. Les zones d’afectació més freqüent solen ser els genolls (malaltia d’Osgood Schlater) i els peus (malaltia de Sever), encara que poden manifestar-se en altres localitzacions.

Si observa coixesa en el seu infant, aquesta pot ser deguda a un procés més o menys greu que necessitarà control i estudi pel seu metge, especialment si s’acompanya de febre o inflamació.

Dra. M.B. Fontalva Ballesteros
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Maig 2018 (última revisió)

Les cremades són lesions cutànies produïdes per la calor. Pràcticament la meitat es produeixen en menors de 3 anys, i dels afectats, dos de cada tres són nens.

Com són segons l’etiologia?

  • Tèrmiques: per fred o calor.
  • Altres: químiques, elèctriques o radioactives.

Segons la seva profunditat:

  • Cremades de primer grau: la pell està envermellida amb coïssor.
  • Cremades de segon grau:
  • Superficials: la pell està envermellida, hi ha una butllofa petita, cursa amb dolor.
  • Profundes: hi ha una butllofa més gran i profunda, amb molt de dolor.
  • Cremades de tercer grau: no hi ha pell, hi ha una ferida molt profunda amb les vores ennegrides, sense dolor. Afecten a tot el gruix de la pell.

Segons la seva extensió:

  • Menors. El palmell de la mà del pacient correspon a l’1% de la seva superfície corporal. Una cremada menor és més petita que dos palmells de la mà de l’infant.
  • Majors. La seva extensió és major d’aquests dos palmells.

Què fer?

  • Despullar. Treure la roba, si és necessari.
  • Refredar la zona amb aigua fresca, una bona estona.
  • Rentar amb aigua i sabó.
  • Cobrir amb gases o un drap net i posar una crema per a cremades. Mai cobrir amb cotó.
  • Controlar el dolor és clau en tots els pacients cremats. L’ibuprofè és el fàrmac d’elecció per a les cremades.

Quan consultar al personal sanitari?

La majoria de les cremades es poden controlar a casa seguint els consells abans exposats, però alguns infants han de rebre atenció d’un professional sanitari. Consulteu si hi ha:

  1. Cremades molt profundes o molt extenses.
  2. Cremades que afecten els plecs (colze, genoll, palmells…), cara o genitals.
  3. Cremades no tèrmiques (químiques, elèctriques o radioactives).
  4. Cremades amb altre trastorn associat (fractures, ferides, inhalació de fum…)
  5. Cremades en lactants menors d’1 any.
Dr.  F. Codina
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què són?

Els cucs intestinals més freqüents a casa nostra, són els oxiürs. Els oxiürs són uns paràsits de la mida d’un fil de cosir d’un centímetre de llargada.

Com es contagien?

Els oxiürs entren a l’organisme quan ens posem a la boca alguna substància i més freqüentment les nostres pròpies mans contaminades amb els ous del paràsit. Els ous arriben a l’intestí i es desenvolupen fins a arribar a la forma adulta. A la nit, els paràsits de l’intestí baixen a l’anus i dipositen els ous a la pell del voltant. Això provoca una picor anal intensa. El nen o la nena es grata emportant-se els ous a les ungles, llavors si es posa les mans a la boca, es reinfecta i es tanca el cercle.

Quins símptomes donen?

Els nens més petits o durant els primers anys escolars són els que més es contagien. Les complicacions de les paralitzacions per oxiürs són rares. Els infants amb oxiürs no tenen pràcticament cap símptoma. L’únic símptoma que pateixen és la picor al voltant de l’anus durant la nit, després que els paràsits femella ponguin els ous.

Com es tracten?

S’aconsella rentar amb aigua calenta els llençols, roba i tovalloles de l’infant. No existeix cap relació entre la infestació per oxiürs i el menjar llaminadures o altres productes. No hi ha doncs cap raó per modificar la dieta de l’infant.

En les formes més lleus, de vegades, no cal tractament, però habitualment es precisa prendre un medicament antiparasitari. Els fàrmacs antiparasitaris són molt eficaços per tractar la infestació. Tots els tractaments actuen sobre el paràsit adult, però cap dels tractaments actua sobre els ous, per això es fa imprescindible una segona tanda de tractament, una o dues setmanes després.

Com es pot entendre pel mecanisme de contagi, una correcta neteja de mans és fonamental per evitar la infecció.

Com prevenir la propagació de l’oxiürosi?

  • No modifiqui la dieta ni les activitats del seu fill o de la seva família. El nen pot assistir normalment a l’escola.
  • Tots els membres de la llar han de rentar-se bé les mans i insistir fregant sota les ungles. Posi aquest consell en pràctica, sobretot, abans de cada àpat, després d’anar al bany o després d’un canvi de bolquers. És una bona idea disposar d’un raspallet específic per netejar les ungles.
  • Mantingui curtes les ungles del seu fill per evitar que es grati.
  • Netegi l’anus amb aigua i sabó cada vegada que el nen vagi al bany.
  • Banyi al nen al matí, per eliminar gran part dels ous.
  • El mateix dia que faci el tractament farmacològic, renti els llençols, la roba, el pijama i les tovalloles que va fer servir l’infant infectat. Intenti no sacsejar la roba contaminada, ja que els ous poden passar a l’aire i caure a altres superfícies de la llar.
  • Posi el nen un pijama tancat. D’aquesta manera no es podrà gratar durant la nit i es minimitzarà el risc de reinfecció.
  • Tiri lleixiu a les tasses del vàter de casa.

La mascota familiar no pot haver contagiat els cucs al seu fill. Els cucs intestinals mai provenen dels animals domèstics.

El nen pot tornar a infectar-se de nou amb relativa facilitat. Les infestacions repetides s’han de tractar de la mateixa manera que la primera.

Dr.  Josep Anton López
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què són?

Són episodis que es produeixen després d’un esglai, una caiguda, un cop o una esbroncada. El nen deixa de respirar bruscament i comença a posar-se morat o pàl·lid, finalment, plora. La recuperació és completa i ràpida, en menys d’un minut, encara que pot estar una mica adormit.

Què cal fer a casa?

  • Els espasmes del plor són episodis que solen cedir espontàniament en pocs segons, sense necessitat de fer res.
  • És important mantenir la calma. Eviteu agitar o colpejar-lo, ja que això no farà que l’espasme acabi més ràpidament. Tampoc és necessari realitzar la respiració boca o boca, ni cap altra maniobra de reanimació.
  • És important no mostrar excessiva preocupació perquè l’infant no obtingui avantatges i provoqui més episodis.
  • No es preocupi perquè l’infant plori o tingui rebequeries, rabietes. Segueixi reprenent i corregint-lo quan sigui necessari.

Quan s’ha de tornar a consultar als professionals?

  • Si és un infant menor de 6 mesos.
  • Si triga més de 5 minuts en recuperar-se.
  • Si l’infant no està completament normal després de l’episodi.
  • Quan l’espasme no s’hagi desencadenat per un traumatisme, un espant, una frustració o una esbroncada.

Qüestions importants

  • És un quadre benigne que no produeix danys a curt termini.
  • Són molt freqüents en la infància. Afecten sobretot a infants de 2-3 anys encara que es poden repetir fins als 5 anys.
  • Alguns infants poden perdre el coneixement uns segons durant l’espasme i, fins i tot tenir 2 o 3 sacsejades de braços i cames sense que això empitjori el pronòstic.
  • És habitual que algun dels pares o algun germà hagi presentat episodis similars.

 

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. F. Codina
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La febre consisteix en l’elevació de la temperatura normal del cos: més de 38ºC si es mesura en el recte o més de 37,5ºC si es mesura a l’aixella.

Què cal fer a casa?

  • No decideixi si el seu fill o filla té febre posant-li la mà al front, utilitzi el termòmetre.
  • Mantingui una temperatura ambiental agradable. No posi molta roba a l’infant.
  • Doni-li líquids en abundància, sense forçar-lo.
  • No és necessari baixar la febre en totes les circumstàncies, només si l’infant està molest. Això succeeix, normalment, a partir dels 38-38,5º.
  • Utilitzi les mateixes dosis d’antitèrmics recomanats pel seu pediatre, respectant els intervals entre les mateixes, fins i tot si la febre reapareix. Sempre que sigui possible administri’ls per la boca, no per via rectal.
  • No s’han d’alternar medicaments per tractar la febre.
  • Els banys amb aigua tèbia disminueixen una mica la febre. Pot utilitzar-los per ajudar els antitèrmics. No utilitzi compreses amb alcohol ni aigua freda.

Quan cal tornar a consultar als professionals?

  • Si el nen té 3 mesos o menys d’edat.
  • Si empitjora l’estat general, el nen està decaigut, endormiscat o molt irritable.
  • Si ha tingut per primer cop una convulsió.
  • Si es queixa de mal de cap intens i vomita vàries vegades.
  • Si el nen respira amb dificultat.
  • Quan apareguin taques vermelles a la pell que no desapareixen en pressionar: anar directament a urgències.

Qüestions importants

  • Algunes persones pensen que la febre és sempre dolenta i que pot provocar lesions importants. Però, no és veritat. Quan tenim una infecció, el cos produeix més calor (febre) perquè les nostres defenses lluitin contra ella.
  • La febre no produeix danys al cervell fins que arriba als 42ºC.
  • Els antitèrmics no curen la infecció, només ajuden a fer que l’infant es trobi millor.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. Josep Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La gastroenteritis és una infecció que cursa amb un augment de les deposicions que, a més, són toves. La diarrea sovint s’acompanya de vòmits, febre i dolor abdominal d’intensitat variable.

Per què es produeix?

La gastroenteritis és una malaltia infecciosa que pot estar produïda per un ampli ventall d’agents infecciosos. La causa de gastroenteritis més freqüent en el nostre medi són els virus, i el més freqüentment implicat en l’origen de la gastroenteritis aguda infantil és el Rotavirus. Altres gèrmens, com bacteris (Campylobacter, Salmonella) o paràsits (Cryptosporidium o Giardia) poden causar gastroenteritis, però amb una freqüència menor.

Com es pot prevenir?

Algunes mesures poden ajudar a prevenir la malaltia:

  1. La lactància materna. Els infants amb lactància materna tenen menys risc de patir gastroenteritis.
  2. Reforçar la higiene en el medi familiar i escolar. Una neteja adequada de mans (especialment abans de la preparació de biberons i menjars, després d’anar a lavabo, abans de dinar o després de tocar animals) és la millor prevenció per a la gastroenteritis.
  3. Mantenir netes les joguines dels infants especialment si estan amb diarrea.
  4. La higiene alimentària. Rentar acuradament les fruites i verdures que es menjaran sense cuinar, menjar la carn ben cuita i guardar a la nevera el menjar.
  5. Seguir les recomanacions alimentàries en els viatges, la ingesta d’aliments cuinats, mai cru i fer servir begudes embotellades.
  6. Prevenir amb vacunes. La vacunes davant del rotavirus, el principal agent causant de gastroenteritis en nens petits, s’han mostrat eficaces i segures.

Com es tracta?

La majoria de les gastroenteritis poden ser tractades al domicili. Cal assegurar una bona hidratació i nutrició. La complicació més important que cal evitar és la deshidratació, el risc de deshidratació és major com més petit és el nen. A casa:

  1. Cada vegada que el nen defeca o vomita, perd líquid que cal recuperar bevent. Utilitzi les solucions de rehidratació oral que es venen a les farmàcies. Són recomanables les solucions de rehidratació que ja venen preparades. Si utilitza solucions de rehidratació en pols, asseguri’s que la quantitat d’aigua és la correcta. No utilitzi solucions casolanes (llimonada ensucrada) ni refrescos comercials per reposar les pèrdues de líquid.
  2. Si vomita amb facilitat ha de prendre la solució a poc a poc (una cullerada cada 5 minuts) augmentant la quantitat progressivament a mesura que ho vagi tolerant. Quan no vomiti els líquids, donar-li menjar en petites quantitats (sense forçar) mantenint la presa de líquids.
  3. Pla d’alimentació:
    • Introdueixi ràpidament el menjar sòlid. No cal cap temps de dejuni. Des del principi ofereixi menjar (sense forçar), en general els nens amb gastroenteritis tenen poca gana.
    • Si el nen està amb lactància materna, ha de continuar amb ella, augmentant el nombre de preses.
    • Els biberons de llet s’han de fer amb el nombre de mesures habitual, sense diluir-los més. Com a norma, no cal donar llet sense lactosa en la gastroenteritis aguda.
    • La dieta astringent habitualment no és necessària, és suficient una dieta suau, que vingui de gust al nen. Els aliments que toleren millor són: cereals (arròs, blat), patata, pa, carn magra, verdura, peix, iogurt i fruita. Eviti menjars flatulents amb massa greix o sucre.
  1. No administri medicaments per a la diarrea o els vòmits sense consultar-ho al personal sanitari.

Quan cal consultar als professionals?

  1. Si el nen presenta moltes diarrees en poca estona o vomita molt, no tolera ni sòlids ni líquids o vomita encara que no hagi pres res.
  2. Si els vòmits són verdosos, contenen sang o recorden pòsits de cafè.
  3. Si presenta algun dels següents símptomes: està endormiscat, decaigut, té molta set, els ulls enfonsats, plora sense llàgrimes o orina poc.
  4. Si el nen no és capaç de beure al mateix ritme que perd (diarrees molt copioses).
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. A. Roca
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és la grip?

La grip és una malaltia infecciosa causada pels virus influença tipus A, B i C. Tanmateix, hi ha altres virus respiratoris que poden causar quadres similars. Es presenta de forma epidèmica a la tardor i a l’hivern, és altament contagiós a totes les edats, així és freqüent que la malaltia afecti a la vegada a diferents membres d’una família.

Quins símptomes presenta?

La grip es caracteritza per l’aparició sobtada de febre alta, de vegades acompanyada de tremolors i calfreds, mal de cap, malestar general, dolors musculars i articulars i tos seca.

Després apareix dolor de gola, congestió nasal i tos, que pot ser severa. També pot produir, especialment en nens petits, vòmits, diarrea i dolor abdominal.

Com evoluciona?

La malaltia dura de 2 a 5 dies. De vegades es produeix al cap de pocs dies, quan sembla que hi ha hagut una millora, un segon atac, tornant a expressar els símptomes del principi a la seva màxima intensitat. La tos residual, un estat de fatiga i falta de gana poden durar setmanes.

Com es tracta?

Com que el causant és un virus, no existeix tractament específic eficaç. No és útil el tractament antibiòtic, ni redueix els símptomes. Són fonamentals les cures generals, i el tractament és el dels símptomes.

  • Febre: antitèrmics habituals (paracetamol, ibuprofè).
  • Congestió nasal: rentats nasals i aspiració de la mucositat.
  • Alimentació: oferir petites quantitats i de forma freqüent amb abundants líquids.
  • Ambient: mantenir al pacient allunyat d’ambients carregats (fum de cuina, fum de tabac…).
  • Medicaments: ocasionalment alguns tractaments poden ser eficaços. Segueixi les prescripcions del seu metge.

Quan tornar a consultar?

  • Si la febre dura més de 5 dies o no hi ha millora dels símptomes.
  • Si observa dificultat respiratòria.
  • Impossibilitat per menjar o qualsevol altre símptoma nou que aparegui després d’una millora, com mal d’orella, dolor toràcic, etc.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. Josep Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és la laringitis?

És una inflamació de la laringe produïda habitualment per una infecció vírica.

Quins símptomes dona?

Els símptomes habituals de la laringitis són:

  • Tos de gos.
  • Afonia
  • Ronquera
  • Mal de coll.
  • Soroll en agafar aire (estridor).
  • Febre, que és poc freqüent.
  • Els símptomes empitjoren a la nit.

Què fer a casa?

  • La majoria de les laringitis són benignes, i es poden tractar a casa.
  • Eviteu l’ambient sec, mantingui un cert grau d’humitat a casa: faci servir un humidificador.
  • La laringitis és generalment una infecció vírica i no necessita tractament antibiòtic.
  • Feu que l’infant respiri l’aire fresc del carrer o davant de la nevera.
  • Administreu antitèrmic, a les dosis recomanades, si té febre.
  • No el forceu a menjar. És normal que no tingui gana. Oferiu líquids.
  • No feu fregues amb alcohol o productes amb mentol. No són efectives i poden a més, irritar la pell i empitjorar els símptomes.
  • No administreu xarops, ni supositoris per a la tos sense consultar amb els professionals pediàtrics.
  • Consulteu si empitjora.

Quan tornar a consultar?

  • La presència d’estridor, que és un soroll que fan els infants amb laringitis quan agafen aire, és un signe de gravetat, encara que l’infant estigui tranquil, és motiu de consulta.
  • Si apareix o empitjora la dificultat respiratòria: dificultat per agafar aire (estira el coll per agafar-ne), respira cada vegada més de pressa, se li enfonsa el pit, se li marquen les costelles, belluga molt l’abdomen en respirar.
  • Quan té dificultat per empassar-se el menjar o la saliva.
Dr. Josep Sánchez i Dr. F. Codina
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La cefalea és una sensació de malestar o dolor que afecta el cap. La majoria de les ocasions el mal de cap està en relació amb processos infecciosos dels nens (otitis, faringitis, sinusitis, grip, refredat, gastroenteritis, febre). De vegades, el cansament, la falta de son, la febre o l’estrès en són els desencadenants.

En un petit grup de pacients el mal de cap tendeix a repetir-se. Parlem llavors de cefalea recurrent. La migranya i la cefalea tensional constitueixen les causes més freqüents de cefalea recurrent.

Què cal fer a casa?

  • La majoria de les cefalees poden ser tractades al domicili.
  • El nen ha d’estar en un lloc tranquil, sense sorolls ni llums. Si el dolor és intens, el millor és que s’estiri. Això és especialment important amb les migranyes.
  • No és convenient que el nen miri la televisió, ni que jugui amb consoles mentre tingui mal de cap.
  • Utilitzi l’analgèsic recomanat pel seu pediatre. Els nens amb migranya han de prendre’l el més aviat possible, quan estigui començant el dolor. Si el nen vomita, es pot administrar un analgèsic via rectal.

 Quan tornar a consultar?

  • Si el nen té febre, es queixa de mal de cap intens i vomita vàries vegades.
  • Si el nen dorm molt, més de l’habitual, o és difícil despertar-lo.
  • Si el nen té altres símptomes neurològics: hi veu malament, no mou els braços i les cames, camina o parla amb dificultat.
  • Si la cefalea és molt intensa i no respon al tractament habitual.
  • Si apareix en el context de “traumatisme cranioencefàlic” previ.

Qüestions importants

  • La majoria de cefalees en els nens són benignes i no necessiten cap estudi ni tractament especial.
  • Són molt freqüents. Tots els nens pateixen mal de cap algun cop a la seva vida.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dra. Anna Ballester
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

L’otitis externa o otitis del nedador és una infecció de la pell del conducte auditiu extern que comunica el pavelló auricular (orella) amb la membrana timpànica. Com tota infecció, pot ser produïda per diferents tipus de gèrmens però destaquen les produïdes per bacteris i fongs. En aquest últim cas parlem d’otomicosi.

Per què es produeix?

La pell del conducte auditiu, com la de la resta de l’organisme, està poblada per una sèrie de gèrmens en equilibri. Quan es trenca aquest equilibri per la raó que sigui, aquests gèrmens poden tornar-se patògens: produir infecció.

Entre les diferents causes que poden produir aquest desequilibri hi ha els traumatismes locals, per exemple rascar-se el canal auditiu, netejar l’oïda de manera vigorosa amb escuradents amb punta de cotó o introduir-se objectes com ganxets a l’orella.

Altres causes que predisposen són determinades dermatitis de la pell del conducte com l’èczema o l’absència de cerumen per excessiva neteja.

Així mateix, la humitat pel contacte persistent amb l’aigua és un factor molt important. D’aquí que també se l’anomena otitis del nedador i el fet que, fonamentalment, sigui en els mesos d’estiu quan puguem patir-la.

L’otitis externa no és contagiosa. Tampoc està produïda, en general, per anomalies en la qualitat de l’aigua de les piscines.

Símptomes i signes

El principal símptoma és el mal d’orella (otàlgia). Pot arribar a ser molt intens i això és degut al fet que la pell del conducte no està sobre teixits tous sinó directament sobre cartílag i os.

La inflor del canal auditiu pot fer que el nen es queixi que li molesta l’oïda o que ho sent “tapat”. És possible que l’oïda externa es posi vermella o s’inflami i que els ganglis al voltant de l’oïda augmentin la seva mida i facin mal. La important inflamació que té lloc provoca un tancament del conducte i la sortida de supuració. Aquesta sol ser més fluida al principi per passar, si no la tractem, serà més espessa i adquirirà una coloració groga-verdosa. En alguns casos podem visualitzar algunes lesions a la pell de l’orella. Això és degut a un procés anomenat impetiginització.

Atès que el pas de l’aire (so) a través del conducte està limitat, també es produeix pèrdua auditiva però no sol ser un símptoma important.

No és típic que es produeixi febre.

En les primeres fases pot presentar pruïja (picor) que sol cedir quan apareixen la resta de símptomes excepte en les otomicosis en què es manté i fins i tot s’intensifica.

Tractament

Com en qualsevol procés infecciós la prevenció és el més important. Per a això s’han d’evitar els traumatismes, manipulació i excessiva higiene (neteja amb bastonets) de la pell del conducte auditiu. També és important evitar la humitat, fet pel qual és recomanable assecar bé les orelles després dels banys.

En el cas que hi hagi episodis previs i/o factors de risc recomanem la utilització d’algun preparat òtic que produeixi acidificació de la pell de la zona. En l’edat pediàtrica recomanem l’àcid acètic al 1.5% en solució aquosa 3-4 gotes a cada oïda després dels banys (al final del dia).

Si per desgràcia ja s’ha produït l’otitis, és molt important tractar el dolor amb antiinflamatoris i analgèsics, ja que és el símptoma principal i motiu de consulta. Per resoldre la infecció utilitzarem antibiòtics tòpics en associació amb antiinflamatoris.

En els casos d’otomicosis (molt més infreqüent) el tractament es basa en la neteja del conducte mitjançant rentat i/o aspiració i la utilització d’un tractament tòpic actiu enfront de fongs.

Dr. Josep Anton López
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La pneumònia és una infecció respiratòria que afecta el pulmó i pot ser causada per virus i bacteris fonamentalment. En els nens més petits la causa més freqüent són els virus.

Els símptomes més freqüents són la febre, habitualment elevada, tos i dificultat per  respirar, però aquests símptomes també apareixen en altres infeccions respiratòries. Els lactants solen estar decaiguts, ploren, mengen menys i poden vomitar. En canvi, els nens més grans poden tenir esgarrifances, dolor abdominal o dolor al pit.

La majoria de pneumònies es poden tractar en el domicili amb antibiòtics orals, i tenen una evolució favorable, però en alguns casos poden aparèixer complicacions que necessiten tractament hospitalari.

Què fer?

  • Evitar el tabaquisme passiu o actiu.
  • Mantenir una bona hidratació del nen/a: si ha vomitat, no forçar l’alimentació i oferir-li líquids ensucrats a poc a poc.
  • Administrar un antitèrmic si la temperatura és superior a 38ºC.
  • Administrar el tractament antibiòtic segons la pauta indicada pel pediatre.
  • Com qualsevol altra malaltia infecciosa, les pneumònies es poden contagiar.

Símptomes i signes

Si el nen/a presenta alguns d’aquests símptomes, heu de consultar amb el personal sanitari:

  • Empitjorament de l’estat general. L’infant està molt decaigut o somnolent.
  • Dificultat respiratòria.
  • Color blavós dels llavis o ungles (cianosi).
  • Continua amb febre després de 48 h de prendre l’antibiòtic.
  • El nen/a no pren o vomita sempre l’antibiòtic.
Dr. J. Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Com utilitzar-los?

L’infant pot estar assegut o dret.

  1. Retiri la caputxa protectora o carcassa per obrir l’inhalador.
  2. Mantingui l’inhalador en posició adequada, vertical si és el Turbuhaler® i horitzontal si és el Novolizer®.
  3. Carregueu la dosi:
  • Turbuhaler®: giri la base de l’inhalador primer cap a la dreta fins al final i després a l’esquerra fins a escoltar un clic.
  • Accuhaler®: mogui la palanca que porta fins que canvia la numeració de la dosi que queda.
  • Novolizer®: pressioni fort el botó de dosificació fins a escoltar un clic i el color de la finestreta canvia de vermell a verd.
  1. Tregui tot l’aire dels pulmons (no a sobre de l’inhalador).
  2. Col·loqui el broquet entre les dents (agafant-la amb les dents) i tanqui els llavis sobre la peça.
  3. Agafi l’aire de dins l’inhalador de forma ràpida i profunda. Amb el Novolizer® s’ha d’escoltar un clic.
  4. Aguanti la respiració uns 10 segons.
  5. Si s’ha d’administrar més d’una dosi, cal que esperi uns 30 segons i repeteixi els passos del 2 al 7.
  6. En finalitzar, glopegi amb aigua.

Recordeu, a més, que:

  • Cal controlar sempre les dosis que queden.
  • No cal que remeni aquests tipus d’inhaladors.
  • Amb el Turbuhaler®, si no recorda si ha carregat la dosi, pot tornar a fer-ho, no passa res. No inhaleu el doble de medicació pel fet de tornar-ho a carregar.
Dr. J. Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

Es considera que un nen va restret quan fa deposicions molt dures o no defeca amb assiduïtat (més de 3 dies sense defecar).

La dieta inadequada (massa ous, llet, pastissets o dolços comercials) i els hàbits incorrectes (aguantar-se les ganes de defecar repetidament, no intentar defecar cada dia) constitueixen la principal causa de restrenyiment infantil.

Què cal fer a casa?

  • La majoria dels restrenyiments es poden tractar al domicili.
  • Dieta laxant:
    • Aliments a restringir: Làctics i derivats (màxim 500-750 ml/dia). Arròs, pa blanc, pastissets, xocolata, poma, plàtan i begudes gasoses.
    • Aliments aconsellats: menjar a poc a poc i mastegar bé. Ingesta abundant d’aigua encara que no tingui set (1500 cc/dia). Ingesta de llegums (cigrons, llenties… amb patata bullida) 1-2 vegades/setmana. Abundants verdures crues o cuites (espinacs, bledes, espàrrecs, carxofes, pebrots, enciam…) 1-2 cops/dia. Fruita amb pell (raïm, taronges, albercocs, préssecs, melmelades de fruites…). Fruits secs (panses, figues, dàtils, prunes seques…) una ració al dia. Pa integral. Condimentar els menjars amb oli d’oliva o de blat de moro.
  • Hàbit deposicional: El nen ha d’asseure’s al vàter per intentar defecar cada dia a la mateixa hora, millor després d’algun dels àpats. Ha d’estar assegut entre 5-10 minuts. Cal ensenyar-li que no s’ha d’aguantar les ganes d’anar al lavabo.
  • Evitar el sedentarisme, estimular la pràctica d’esports.

Quan s’ha de tornar a consultar als professionals?

  • Dolor abdominal important.
  • Si apareix sang en les defecacions.
  • El nen vomita molts cops, no tolera sòlids ni líquids.
  • Si veu el nen decaigut i es queixa molt.

Qüestions importants

  • No és imprescindible que el seu fill defequi cada dia.
  • El ritme i la consistència de les deposicions són molt variables d’una persona a una altra.
  • En general no cal preocupar-se de la duresa de les defecacions ni del ritme intestinal si el nen es troba completament bé i no té cap problema.
  • La majoria dels casos de restrenyiment infantil (95%) no està produït per cap malaltia.
  • No ha d’administrar al seu fill laxants, ni ènemes sense consultar el seu pediatre.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. A. Roca
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La sinovitis transitòria del maluc és una alteració de la marxa causada per la inflamació de la membrana interior de les articulacions. Afecte als infants entre 2-8 anys. Els infants presenten dolor habitualment lleu al maluc i de vegades al genoll. La coixesa és d’aparició brusca i variable al llarg del dia, millorant amb el repòs. L’infant no té febre i el seu estat general és bo.

Què cal fer a casa?

  • Repòs.
  • Calor local.
  • Antiinflamatoris (ibuprofè) a les dosis habitualment recomanades pel pediatre.

Quan ha de tornar a consultar?

  • Si hi ha febre.
  • Si apareix inflor, calor o envermelliment de l’articulació.
  • Si persisteixen els símptomes més enllà d’una setmana.
  • Rebuig total de la marxa.

Qüestions importants

  • El diagnòstic no precisa la realització de cap prova.
  • Cura espontàniament en 7-10 dies.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. F. Codina
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

El suïcidi és molt rar en infants joves. Però és la tercera causa de mort en les edats entre 10 i 19 anys.

Quins són els factors de risc?

Els infants poden considerar el suïcidi si pateixen depressió, ansietat, trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, desordre bipolar), o abús de l’alcohol o drogues. L’impuls de matar-se és major que en els adults. Algunes situacions estressants poden posar els nois i les noies a la vora del suïcidi. Alguns poden pensar en el suïcidi fins i tot setmanes després de tenir un problema a l’escola o amb la policia, o trencar amb una parella, o barallar-se amb els amics. Els factors de risc inclouen:

  • Depressió.
  • Temptatives anteriors de suïcidi.
  • Abús d’alcohol o de drogues.
  • Història de comportament antisocial.
  • Problemes recentment a l’escola o amb la policia.
  • Facilitat per veure’s implicat en baralles.
  • Poca comunicació amb els pares.

La temptativa de suïcidi és més freqüent en noies que en nois, però els nois és més probable que aconsegueixin matar-se realment. Les noies intenten matar-se per enverinament amb drogues o tallant-se les venes. Els nois ho intenten més usant armes de foc, penjant-se o precipitant-se. Les armes de foc és el mètode més comú de suïcidi en noies i nois de totes les edats als EUA. Tenir una arma a la casa augmenta les probabilitats que una persona jove intenti suïcidar-se.

Quins són els símptomes de les temptatives de suïcidi?

Pari atenció si el seu fill:

  • Està trist o de mal humor.
  • Ha perdut l’interès per fer activitats que abans li agradaven.
  • Se separa de la família i dels amics.
  • Ha perdut la gana o pes.
  • Li costa agafar el son o té son tot el dia.
  • Està irritable o intranquil.
  • Ha perdut l’energia.
  • Té sensació d’inutilitat o de culpa inadequada.
  • Té dificultat per pensar o concentrar-se.
  • Parla o fa broma sobre el suïcidi o escriu notes o poemes sobre la mort.
  • Regala o tira coses que li són estimades o importants.

Què puc fer per ajudar el meu fill o filla?

  • Aconsegueixi un tractament si té depressió, o problemes amb l’alcohol o les drogues.
  • Si està especialment malhumorat, preocupat, reclòs en si mateix, trist o té un comportant estrany durant més de dues setmanes, consulti al seu metge.
  • No s’enfadi o faci un judici ràpid si parla de mort o esmenta el suïcidi. Al contrari pregunteu obertament si hi està pensant. No es facilita el suïcidi parlant del tema, sinó que es demostra preocupació i que hi ha disposició per ajudar.
  • Aconsegueixi ajuda professional. Tranquil·litzi i doni suport. No importa com són de grans els problemes, sempre es poden resoldre i hi sou per ajudar.
  • Retiri de casa armes, fàrmacs o verins.
  • Si creu que pensa en el suïcidi, busqui ajuda immediatament.
Font: Divisió de Psiquiatria Infantil de l’Hospital de Cincinnati
Modificat per Dr. F. Codina
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

És un traumatisme al cap.

Què cal fer a casa? Normes per als pares

Si el seu fill ha patit un traumatisme cranial, és convenient observar-lo durant les següents 24 hores.

  • La majoria dels traumatismes poden ser tractats al domicili.
  • Mantingui’l en un ambient tranquil sota la supervisió d’un adult.
  • Si el nen té son, pot deixar-lo dormir però valorant-lo cada 4 hores aproximadament per observar les seves reaccions. Ha de mantenir un comportament adequat.
  • Si té mal de cap, pot prendre paracetamol o ibuprofè a les dosis habituals.
  • Després de dues hores sense vòmits, ofereixi-li una dieta tova.
  • A les 24 hores del traumatisme es pot reiniciar el ritme de vida normal.

Quan tornar a consultar al personal sanitari?

  • Si està inconscient o és difícil despertar-lo. Si observa una somnolència progressiva.
  • Si actua de manera confusa, irracional o delira.
  • Si té trastorns de la marxa.
  • Si té trastorns de la parla.
  • Si té cefalea (mal de cap) persistent o rigidesa de nuca.
  • Si té convulsions o espasmes de la cara o de les extremitats.
  • Si té hemorràgia o presència de líquid aquós a través del nas o orella.
  • Si vomita repetidament.
  • Si observa qualsevol alteració del comportament.

Qüestions importants

  • La majoria de traumatismes al cap són lleus i no produeixen danys. Amb cops mínims és molt estrany que es produeixin lesions.
  • És normal que durant les primeres hores el nen estigui espantat, no recordi el moment del traumatisme, li faci mal el cap o tingui algun vòmit.
  • En la majoria dels casos no cal fer una radiografia.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dra. Anna Ballester
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

La mucositat (els mocs) són una substància espessa, viscosa i enganxosa que es produeix a la via respiratòria. La seva funció és fer de barrera, i neteja de la via aèria, ja que s’encarreguen d’atrapar i no deixar passar partícules petites com la pols, el pol·len o altres organismes diminuts que es troben en l’aire i que podrien fer-nos posar malalts.

No cal estar malalt per tenir mocs, són molt freqüents a l’edat preescolar. Els mocs no representen cap risc per a la salut, però poden ser molestos, i quan augmenta la seva producció pot aparèixer la tos, que facilita la seva mobilització.

Recordeu que la tos no és dolenta i té la raó de ser. És un mecanisme de defensa del nostre cos, mitjançant el qual els mocs són expulsats a l’exterior, juntament amb els gèrmens i la pols que entren al cos quan respirem. Per aquest motiu, la tos no s’ha d’evitar. La tos, com els badalls o el parpelleig, és un mecanisme reflex, que es pot provocar o bé inhibir. És un fet tan freqüent que, moltes vegades, les persones no són conscients que tossen.

La causa més freqüent de la tos i la mucositat en edat preescolars són les infeccions víriques de vies altes, i avui dia s’accepta com a “normal” una mitjana de 8 infeccions d’aquest tipus cada any, que habitualment es concentren en els mesos de tardor i hivern.

Què fer?

  • Eviti el tabaquisme actiu o passiu.
  • Augmenti l’administració de líquids, preferentment aigua, per assegurar una bona hidratació i més encara si hi ha presència de febre.
  • Si l’obstrucció nasal molesta, es poden fer rentats nasals amb sèrum fisiològic per afavorir l’expulsió de secrecions. L’aspiració de mucositat és habitual en el lactant, però s’ha de fer amb precaució i no de manera sistemàtica.
  • Estimuli l’infant a l’hora de mocar-se.
  • Recordi, faci servir mocadors de paper d’un sol ús per evitar contagis.
  • Incorpori el capçal del llit. Ajudarà l’infant a respirar millor.
  • Eviti l’exposició del nen als irritants: fum en general, substàncies que es troben en suspensió com el pol·len, gasos nocius, pols, contaminació, etc.
  • La tos és un mecanisme de defensa per a l’expulsió del moc de les vies respiratòries. Per tant, només la tractarem en situacions molt determinades.
  • L’ús de descongestius, antihistamínics, expectorants i antitussígens (siguin farmacològics o homeopàtics) no aporta grans beneficis i pot augmentar el risc d’intoxicacions, trastorns gastrointestinals, etc.
  • No s’han d’utilitzar antitussígens en menors de 2 anys, excepte en algun cas especial indicat pel pediatre.

Quan consultar al personal sanitari?

Si el nen presenta alguns d’aquests símptomes:

  • Dificultat respiratòria.
  • Color blavós dels llavis.
  • Febre alta.
  • Soroll al respirar.
  • Somnolència.
  • Antecedents de prematuritat, asma, malaltia del cor o malformacions congènites.
Dr. J. Sánchez
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què és?

La tos ferina o tos convulsiva és una infecció de les vies respiratòries, causada pel bacteri Bordetella pertussis. És una malaltia que pot ser greu, altament contagiosa que cursa amb episodis de tos incontrolable que poden dificultar la respiració i pot afectar persones de qualsevol edat.

Quan una persona infectada esternuda o tus, petites gotetes de saliva que contenen el bacteri es mouen a través de l’aire i la malaltia es propaga fàcilment d’una persona a una altra.

Símptomes

Els símptomes inicials són similars als del refredat comú, també pot anar acompanyat de febre, rinorrea i diarrea. En els infants, la tos en accessos sovint acaba amb soroll, que es produeix quan el nen tracta d’agafar aire. Aquesta ranera és rara en pacients menors de 6 mesos d’edat i en adults.

El diagnòstic inicial generalment es basa en els símptomes. No obstant això, quan els símptomes no són clars, la tos ferina pot ser difícil de diagnosticar. Cal en aquests casos estudis complementaris pel diagnòstic.

Els antibiòtics  ajuden a disminuir els símptomes més ràpidament si s’inicien aviat. Els medicaments són especialment útils per reduir la capacitat que té el pacient per disseminar el contagi.

Els bebès menors de 18 mesos requereixen constant supervisió durant els atacs de tos. Els bebès amb casos greus s’han d’hospitalitzar. En els nens més grans, el pronòstic generalment és molt bo.

Tractament

Els xarops per a la tos, els expectorants, els antitussígens en general no serveixen i no s’han d’utilitzar.

La prevenció d’aquesta malaltia és la vacuna DTPa, una de les vacunes infantils recomanades, protegeix els infants contra la infecció de tos ferina. Es recomanen cinc dosis de DTPa. En general, se li administren a infants de 2 mesos, 4 mesos, 11 mesos, 6 anys i joves de 14 anys.

Les dones embarassades han de rebre una dosi de vacuna (Tdap) durant cada embaràs entre les setmanes 27 i 36 de gestació, per protegir el nounat de la tos ferina.

Consulti al seu centre de salut si vostè o el seu fill presenta símptomes de tos ferina.

Dr. Josep Anton López
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)

Què són?

Consisteix en l’emissió sobtada per la boca de contingut de l’aparell digestiu (restes de menjar, suc gàstric, bilis, etc.).

Què cal fer a casa?

  • La majoria dels vòmits poden tractar-se en el domicili.
  • El primer que cal fer és comprovar si tolera líquids sense vomitar. Per comprovar la tolerància oral s’oferirà a l’infant líquids en petites quantitats. Es pot provar d’administrar una cullerada cada 5 minuts d’aigua o de suc de fruita. En el cas dels lactants, s’administraran petites quantitats de la llet que pren habitualment (materna o de fórmula).
  • Si els vòmits s’acompanyen amb diarrea, és preferible utilitzar solucions de rehidratació farmacèutiques en lloc d’aigua o sucs de fruita. No és recomanable utilitzar solucions casolanes (llimonada alcalina) ni refrescos comercials ensucrats (Coca-cola, Aquarius, etc.).
  • Observar l’acceptació per part del nen. Si els líquids són ben acceptats, pot augmentar-ne la quantitat progressivament.
  • Quan toleri bé els líquids, li pot oferir menjar, sense forçar, en petites quantitats.

Quan convé consultar als professionals?

  • Si el nen és menor de 3 mesos i ha vomitat dues o més preses.
  • Si el nen vomita molt, no tolera els sòlids, ni líquids o vomita encara que no hagi pres res.
  • Si els vòmits són verdosos o contenen sang.
  • Si presenta algun símptoma de deshidratació: està endormiscat, decaigut, té molta set, els ulls enfonsats, plora sense llàgrimes o orina poc.
  • Si té dolor abdominal o mal de cap intens.
  • Si té febre.

Qüestions importants:

  • El risc de deshidratació és més alt com més petit és el nen.
Font: Soc. Española de Urgencias de Pediatria
Modificat per Dr. A. Roca
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Juny 2019 (última revisió)
Accesibilidad
X