L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.
Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.
El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.
A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.
Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.
