És normal que la meva criatura de 18 mesos camini de puntetes? Aquesta és una pregunta freqüent d’alguns pares i mares quan venen a la consulta amb el seu infant i que fa poc que ha començat a caminar. La resposta és sí. És normal.
Els infants, durant el seu desenvolupament psicomotor, van adquirint diferents habilitats: aixecar el cap, mantenir-se asseguts, mantenir-se drets, caminar… Habitualment comencen a fer els primers passos entre els 12 i els 15 mesos. Caminar com les altres habilitats motores s’adquireix de forma innata quan hi ha prou grau de desenvolupament, no cal ensenyar a caminar.
Si ens fixem només en els peus, la marxa és un procés que comença amb l’adhesió del taló a terra, després la planta del peu i al final la part davantera del peu al mateix temps que s’enlaira el taló. És el patró de marxa en taló-punta. Quan els infants comencen a fer les primeres passes, la seva marxa és maldestre i insegura i alguns comencen a caminar sense fer la marxa en taló-punta sinó que caminen recolzant únicament la part davantera del peu i els dits. Aquest hàbit de caminar sobre la punta dels peus se’ls fa encara més evident quan caminen descalços sobre algunes superfícies (herba, rajoles…) o quan estan neguitosos o cansats. Aquest patró de marxa de puntetes que fan alguns infants, normalment desapareix uns mesos després d’haver començat a caminar. A poc a poc van establint una marxa en taló-punta i el patró de marxa en puntetes va desapareixent progressivament entre el segon i el tercer any de vida.
Així que, tot i que la majoria dels infants des del començament fan un patró de marxa en taló-punta i mai fan una marxa en puntetes, es considera també normal la marxa de puntetes durant els primers mesos.
Alguns infants, però, mantenen una marxa de puntetes més enllà dels 2 o 3 anys. La causa més freqüent de la marxa de puntetes després d’aquesta edat és la “marxa en puntetes idiopàtica”. El pacient típic amb aquest trastorn és un nen, és més freqüent en nens que en nenes, que pot tenir antecedents a la família de marxa en puntetes, i que tot i que camina de puntetes pot recolzar tota la planta del peu si se li demana. Té una bona evolució perquè no hi ha cap malaltia que provoqui la marxa en puntetes, sinó que únicament hi ha un retard en l’adquisició del patró de marxa taló-punta.
Cal, però, fer un diagnòstic acurat i diferenciar el nen que té un hàbit de marxa en puntetes que triga a desaparèixer més de l’habitual, del que té una malaltia (tendó d’Aquil·les curt, malalties musculars, trastorn del desenvolupant…) que és la causa de la seva marxa en puntetes.
Quan heu de consultar?
- Si el vostre infant camina de puntetes i és major de 3 anys.
- Abans caminava fent servir tota la planta del peu i ara ha començat a caminar de puntetes.
- Camina sempre de puntetes, i es manté de puntetes també quan està parat.
- Té un marxa asimètrica en puntetes, només d’un peu.
- Si presenta algun trastorn del desenvolupament, malaltia neurològica o muscular associada.
Dr. Fco. Codina Garcia
ABS Malgrat-Palafolls
Servei de Pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
