Cada any se celebra, el segon dijous d’octubre, el Dia Mundial de la Visió. Aquesta data, decretada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organisme Internacional de Prevenció de la Ceguesa (IAPB), té com a objectiu conscienciar i informar la població sobre els diferents problemes visuals, recomanacions per prevenir-los, així com els seus tractaments.
Amb motiu del Dia Mundial de la Vista, el Dr. Ricard Ardiaca, cap del servei d’Oftalmologia de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, explica quines són les diferents afectacions que poden perjudicar la visió durant les etapes vitals de la infància, l’edat adulta i la vellesa.
La infància i la importància de la prevenció
La capacitat visual de les persones es desenvolupa fins als 6-7 anys (etapa de plasticitat). El que veu un infant als 6-7 anys és el que veurà tota la vida. Per això és molt important fer un examen de la funció visual als infants al voltant dels 4 anys perquè permetrà detectar i tractar possibles ametropies (enfocament inadequat de la imatge sobre la retina) i ambliopies (el que es coneix col·loquialment com a ull vague o gandul).
Realitzar aquest examen als 4 anys donarà un marge d’actuació que no hi haurà als 6-7 anys per tractar aquestes ametropies amb correcció òptica (ulleres) i les ambliopies amb penalitzacions (fer treballar l’ull amb menys visió tapant l’ull bo) dins de l’etapa de plasticitat.
Edat adulta i vista cansada
Entre els 45 i els 65 anys, la lent anatòmica (cristal·lí) va perdent elasticitat, traduint-se en una pèrdua d’enfocament de prop (presbícia o coneguda col·loquialment com a vista cansada). Aquesta pèrdua es corregeix amb la utilització d’unes ulleres de prop.
Durant aquesta etapa és important també contactar amb un professional de la salut visual per descartar altres patologies relacionades amb la visió, com per exemple el glaucoma (neuropatia del nervi òptic), que normalment coincideix amb un augment de la pressió intraocular.
Cal incidir especialment en les persones diabètiques, que durant aquest període poden presentar complicacions sistèmiques als ulls més o menys greus en funció de la durada de la seva malaltia i del control metabòlic d’aquesta, juntament amb altres factors com la hipertensió arterial i la dislipèmia (alteració dels nivells de lípids en sang). Això implicarà la intervenció de l’oftalmòleg quan hi hagi complicacions principalment a la retina (retinopatia diabètica).
Gent gran, cataractes i degeneració macular associada a l’edat
A partir dels 70 anys pot ser habitual que apareguin especialment dues afeccions de la funció visual que motivaran una consulta a l’oftalmòleg. Una és la cataracta, que és aquell cristal·lí que a partir dels 45 anys començava a perdre elasticitat i que ara, a més, perd transparència (opacitat). Aquesta afecció té fàcil solució amb una intervenció quirúrgica, en la qual s’extreu la cataracta i es canvia per una lent artificial intraocular.
L’altra afecció de la vista habitual a partir dels 70 anys és la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Es tracta d’un envelliment de la part central de la retina (màcula) on està dipositada la qualitat i la quantitat de la nostra funció visual, el que es tradueix en una pèrdua de visió, dificultant la lectura i la visualització de detalls fins. La degeneració macular no té cura, i aquesta va empitjorant amb l’edat; però sí que hi ha tractaments pal·liatius que permeten modular i alentir la seva progressió.
La funció principal dels professionals de l’oftalmologia és mantenir la millor funció visual de la població. Per això és molt important contactar amb l’oftalmòleg al menor símptoma d’un problema de visió.
