La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és una malaltia infecciosa originada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Aquesta infecció es va conèixer per tothom quan a la dècada dels 80 i 90 del segle passat va causar la mort d’artistes de Hollywood com Ruck Hudson o músics com el cantant de “Queen”, Freddie Mercury. En aquella època es van identificar les vies de contagi de la infecció: la transmissió sexual, la transmissió a través de productes administrats per via endovenosa contaminats (drogues, fàrmacs derivats de productes biològics, etc.) i la transmissió vertical consistent en el pas de la infecció d’embarassades infectades als seus fetus. La taxa de transmissió vertical a l’inici dels anys 90 era de fins al 40% en alguns estudis
Per sort, des d’aquells inicis tant dramàtics les coses han canviat molt. Amb la medicació antiretroviral –que es coneix amb l’acrònim TAR – actualment és tracta d’una malaltia crònica que permet fer una vida totalment normal amb una esperança de vida bastant similar a la resta de la població.
Com comentàvem anteriorment, en el cas dels pacients pediàtrics hi havia dues fonts de contagi de la malaltia. La transmissió vertical i el contagi a través de productes biològics contaminats, fonamentalment hemoderivats . Aquesta darrera via actualment no existeix al nostre medi gràcies als controls que es fa dels hemoderivats i, en general, de tots els productes sanitaris. En quant a la transmissió vertical tot va canviar a partir d’un estudi publicat a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine el 3 de novembre de 1994. En aquell estudi es comprovava un descens espectacular en la taxa de transmissió vertical del VIH si s’administrava el fàrmac Zidovudina en el moment del part. Aquest estudi va marcar l’inici de les actuals pautes de TAR durant l’embaràs, el part i el període neonatal amb les que actualment s’aconsegueix una taxa de contagi molt baixa. De fet, els casos actuals de SIDA neonatals es veuen en gestants que no sabien que estaven infectades pel VIH i per tant no han fet cap tractament durant l’embaràs, o en gestants afectes de SIDA que no segueixen els tractaments antiretrovirals que se’ls indiquen. Malauradament en els països subdesenvolupats, sense accés als tractaments antiretrovirals per la majoria de la població, la taxa de contagi per transmissió vertical continua igual d’elevada que als anys 90 en els països rics.
Avui en dia s’ha aconseguit que la SIDA sigui una malaltia crònica, però no s’ha aconseguit la curació definitiva. Es per això que és molt important seguir insistint en la prevenció. Aquesta prevenció es basa en unes pràctiques sexuals segures (ús de preservatiu, consultar al metge si es tenen dubtes d’una possible infecció, etc.); i evitar o en tot cas fer un ús segur de les drogues per via endovenosa –no compartir ni reutilitzar xeringues -. I, des del punt de vista de la sanitat, l’eina preventiva fonamental serà aconseguir una vacuna front el VIH que impedeixi la infecció. Aquesta eina serà fonamental per eradicar la malaltia, i potser serà l’única eina eficaç a la qual podrà accedir la població dels països que no poden costejar els tractaments antiretrovirals. Hi ha diversos estudis amb possibles vacunes amb resultats molt interessants però, fins ara, no hi ha cap vacuna disponible per ser utilitzada fora dels estudis d’investigació.
Dr. Amadeu Roca
Servei de Pediatria
Hospital de Calella i Blanes
