S’inicia la campanya d’administració de Palivizumab per protegir de la bronquiolitis als lactants menors de 24 mesos amb factors de risc

L’Hospital de Calella començarà a administrar aquest mes d’octubre les primeres dosis de Palivizumab, un anticòs monoclonal per prevenir la bronquiolitis en els lactants menors de 24 mesos amb factors de risc i que poden patir la malaltia d’una forma greu.

Tots els anys, durant els mesos més freds, circula el virus respiratori sincitial, que provoca que alguns lactants pateixin bronquiolitis. La bronquiolitis és una infecció vírica que afecta lactants menors de 24 mesos i que produeix la inflamació dels bronquíols, els bronquis més prims de l’aparell respiratori, d’aquí en prové el nom.

La bronquiolitis comença amb símptomes com el moc, la tos i poca febre, i en el curs de 2 o 3 dies hi ha un empitjorament de l’estat de l’infant apareixent aleshores dificultat per respirar i xiulets al pit. El diagnòstic es fa normalment, en època epidèmica, amb l’interrogatori i l’exploració que fa el pediatre, sense necessitat de cap prova addicional, tot i que es pot detectar virus respiratori sincitial en aspirat nasofaringe. En l’actual situació de pandèmia per la COVID-19 i per la possible similitud dels símptomes, a alguns infants se’ls haurà de fer una prova PCR per descartar una infecció per coronavirus.

La majoria dels lactants pateixen una forma benigna de bronquiolitis amb símptomes lleus. Sent així, aquests infants han de quedar-se en el seu domicili fins que s’hagin curat. Els lactants que han nascut prematurs, o amb alguna malaltia prèvia, especialment dels pulmons o del cor, poden presentar símptomes més greus (dificultat severa per respirar, febre alta, impossibilitat d’alimentar-se…) i pot ser necessari l’ingrés hospitalari. La bronquiolitis, depenent de la seva gravetat, pot tardar entre 2 i 4 setmanes en curar-se.

No existeix un tractament específic contra la bronquiolitis. S’han de fer rentats nasals amb sèrum fisiològic per netejar els mocs del nas i d’aquesta manera millorarà la respiració del lactant. Els lactants, amb bronquiolitis o sense, han d’estar en un espai lliure de fum. S’ha d’aconseguir que estiguin correctament hidratats i alimentats sense forçar-los, oferint-los menjar en petites quantitats i més sovint. És útil posar l’infant al llit semi-incorporat, aixecant la part del capçal del matalàs, per facilitar la seva respiració. Com que és una malaltia vírica, els antibiòtics no són útils.

No disposem d’una vacuna davant del virus sincitial respiratori, però sí de Palivizumab, un anticòs que s’ha mostrat útil per a la prevenció de la bronquiolitis produïda per aquest virus. Als lactants del nostre territori amb factors de risc i que poden patir formes greus de la malaltia (grans prematurs, malalties del cor, o pulmonars…) se’ls administrarà a l’Hospital de Calella per via intramuscular, un cop cada mes, durant 5 mesos consecutius, (d’octubre a febrer) una dosis d’aquest fàrmac per prevenir que puguin patir complicacions.